Resultats de la cerca

El primer que fou hoste de correus, elegit per terna, el 1539, fou Antoni Joan Ferran , que aconseguí de Carles V, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill Antoni Joan Ferran , i el 1565 Felip II confirmà la succcessió al fill d’aquest, també anomenat Antoni Joan Ferran , i el càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis El 1610 fou nomenat Felip Ferran i Alcate mort el 1662, fill de l’anterior, que arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana Tassis El 1662 passà a Antoni Ferran , i…

Era formada pels individus dels gremis, organitzada en batallons i companyies, a les quals corresponia la defensa d’un sector determinat de les muralles El cap suprem o coronel era el conseller en cap de la ciutat el darrer fou Rafael Casanova 11 de setembre de 1714 Té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada el 1646 La seva bandera era la de Santa Eulàlia Durant el setge de Barcelona 1713-14 es distingí especialment en la defensa de la ciutat i arribà a comptar 3500 homes Fou la primera institució dissolta pels borbònics en ocupar Barcelona 13 de setembre de 1714 L’…

Té origen en Alemanno 1277, el net del qual, Chigio, donà nom a la família Adquiriren noblesa sienesa el 1377, i el 1509 uniren al propi cognom el Della Rovere Dedicats al negoci de la banca, es destacà Agostino Chigi mort el 1520, dit el Magnífic , establert a Roma, que feu importants préstecs als papes, els quals el feren administrador dels béns de l’església fou un mecenes dels artistes i feu construir el palau decorat per Rafael i els jardins que posteriorment s’anomenaren de la Farnesina El 1634 Agostino Chigi della Rovere fou creat príncep del Sacre Imperi per l’emperador…

El grup estigué format inicialment per Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas Posteriorment s’hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada En la gira del 1978-79, els Esquirols consolidaren el que seria la seva formació definitiva Joan Crosas guitarres, mandolina, bouzuki i veu, Joan Vilamala acordió, harmònica, percussions i veu, Dolors Roca guitarra i veu, Ramon Estrada piano i Josep Casadesús contrabaix i veu El grup es dissolgué el 1986 El grup edità sis discos de llarga durada, la temàtica dels quals va des del folc, a…

S’inicià en l’art de la mà del seu pare, Sòcrates Sidiropoulos , iconògraf, escultor i pintor La tradició artística familiar de cinc generacions li permeté conèixer els secrets de frescos i mosaics Continuà la seva formació amb els pintors del Philopoemen, Constantinidi i Zoe Valsamis, que li ensenyaren pintura occidental, i amb l’escultor Costas Valsamis A partir del 2002, completà els seus estudis a l’Académie de la Grande Chaumière, a París És autor de retrats de grans personalitats Benet XVI, Sofia de Grècia, Nicolas Sarkozy, etc i d’icones bizantines beat pare Pius, Charles de Foucauld,…

Fill de Leopoldo Panero  i germà de Juan Luis Fou antologat per Josep Maria Castellet a Nueve novísimos poetas españoles 1970 i es donà a conèixer a Por el camino de Swan 1968 i Así se fundó Carnaby Street 1970 Poeta exuberant i d’obra abundosa, la seva vida, sovint a la frontera entre la raó i la bogeria, fou marcada per intenses sacsejades ideològiques, així com fortes depressions i agitacions mentals Ell i la seva família van tenir una gran projecció pública com a símbol de la decadència del règim franquista arran del documental El desencanto 1976 de Jaime Chávarri Internat en successius…

Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà  El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995,  Punta Paloma 1997,  Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001,  Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005…

El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre,…

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, al Conservatorio Manuel Gómez Carrillo L’any 1950 es traslladà a Buenos Aires per estudiar al Conservatorio Carlos López Buchardo, on cursà piano amb Rafael González, contrapunt i orquestració amb José Torre Bertucci i Floro Ugarte, i composició amb Alberto Ginastera i Athos Palma El 1955 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música Carlos López Buchardo i director substitut del Teatro Colón Tres anys després es traslladà a París gràcies a una beca del govern francès i estudià amb Olivier Messiaen, René Leibowitz i…