Resultats de la cerca
Es mostren 10793 resultats
Privilegi General d’Aragó
Història
Privilegi concedit pel rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó el 1284 a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa
.
Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals
principat de Girona
Història
Títol nobiliari concedit pel rei Ferran I al seu primogènit, l’infant Alfons, el febrer del 1414, a imitació de la casa reial de Castella.
La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona
Alduí
Història
Rei dels longobards.
Ho era ja el 540 Justinià li cedí la Panònia, que havia conquerit, i el considerà federat a l’imperi Vencé els gèpides, i envià reforços al general bizantí Narsès per tal de sotmetre Itàlia a mans dels ostrogots
Aistolf
Història
Rei longobard (749).
Reprengué la política conqueridora de Liutprand i posà fi a la dominació bizantina al nord d’Itàlia ocupant Ravenna El seu avanç alarmà el papa Esteve II, que cercà l’ajut de Pipí el Breu Aquest derrotà Aistolf i l’obligà a cedir al papa les seves conquestes, que constituïren l’origen dels futurs estats pontificis
Nicomedes I
Història
Rei de Bitínia.
Aconseguí de reunificar-la i l’hellenitzà profundament Fundà la ciutat de Nicomèdia
Borís III de Bulgària
Història
Política
Rei dels búlgars.
Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants
Carles XVI Gustau de Suècia

Carles XVI Gustau de Suècia
© OTAN
Història
Rei de Suècia.
Fill del príncep Gustau Adolf mort el 1947 i de Sibilla de Saxònia-Coburg-Ghota, el 1973 succeí el seu avi Gustau VI Adolf Proclamat príncep hereu 1950, l’any 1976 es casà amb Sílvia Sommerlath, filla d’un empresari alemany de Munic El matrimoni ha tingut tres fills Victòria —princesa hereva—, Carles Felip i Magdalena
Carles II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra.
Fill de Carles I , prengué part a la guerra civil i, en ser derrotat per Cromwell a Worcester 1651, s’exilià a França i als Països Baixos Fou restaurat el 1660, i governà gràcies al suport de la reacció conservadora, a l’interior, i a Lluís XIV, a l’exterior tractat de Dover, 1660 Durant el seu govern foren constituïts els partits tory , o conservador, i whig , o liberal foren votats l’ Act of Habeas Corpus 1679, que garantia la llibertat personal dels anglesos, el Test Act 1673 i el bill d’exclusió 1681, que apartaven els catòlics dels càrrecs públics i de la successió de la corona, i…
Maroboduus
Història
Rei dels marcomans.
De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina