Resultats de la cerca
Es mostren 3055 resultats
Pau Parassols i Pi
Historiografia catalana
Comunicació
Cristianisme
Periodisme
Historiador i publicista.
Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894, Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867, Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del…
, ,
Walters Art Museum
Museu
Museologia
Museu d’art de Baltimore, a l’estat de Maryland (Estats Units d’Amèrica).
Té l’origen en les colleccions del magnat, mecenes i filantrop William Thompson Walters 1819 – 1894, continuades pel seu fill Henry Walters 1848 – 1931, el qual en morir les llegà a la ciutat de Baltimore Emplaçat en un edifici d’estil neoclàssic renaixentista construït a propòsit, fou inaugurat l’any 1934 El seu fons comprèn unes 36000 peces d’art o d’interès artístic que cobreixen pràcticament tota la història de la humanitat, des del món antic fins al segle XIX Hi destaca la secció d’art medieval, una de les colleccions més extenses, que comprèn a més de l’occidental europeu, l’art de l’…
Roger Bernat I de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1416-24), fill d’Hug Roger II i de Blanca de Foix-Castellbò.
Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa 1399 i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon de Perellós…
Berenguer de Vilademuls
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de…
Santa Maria de Florejacs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en…
Castell de Montcortès (els Plans de Sió)
Art romànic
La primera referència d’aquest castell situat a llevant de l’Aranyó es remunta al 1095, any en què el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès Aquest noble tenia també possessions al Solsonès, a Gerb i a altres llocs de la Segarra Segurament cal relacionar amb el terme Guillem de Montcortès, pare de Berenguer de Montcortès i Arnau de Montcortès, que apareix documentat el 1188 L’any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d’Anglesola, el qual també n’era d’altres indrets propers El 1381 el castell de…
Constança de Sicília
Segell de Constança de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1276-1302) i de Sicília (1282-1302).
Filla de Manfred, rei de Sicília, el 1262 es casà amb l’infant Pere , després 1276 rei de Catalunya-Aragó La lluita dels sicilians contra la dominació de l’illa per Carles d’Anjou facilità la intervenció armada de Pere II a Sicília 1282, cridat per aquells com a marit de Constança, hereva del regne el 1283 Pere II i Constança foren coronats, a Palerm, reis de Sicília Des d’aleshores, la reina residí a l’illa i participà en el govern del regne al costat dels seus fills Jaume i Frederic , coronats reis de Sicília el 1286 i el 1296, respectivament Vídua des del 1285, vestí l’hàbit de clarissa…
orde de Sant Jordi d’Alfama
Militar
Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó el 1201 i aprovat pel papa Gregori XI el 1373.
Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de…
Propietats i/o dependències dels nuclis de la Cerdanya
Art romànic
A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei…
Abats del monestir de Sant Feliu de Guíxols anteriors al 1300
Art romànic
Sunyer …968-976… És el primer abat documentat del monestir, bé que no pas el primer que tingué el cenobi Quan fou elegit abat, no sabem si ja era abat de Sant Pol de Mar o fou elegit abat dels dos monestirs a la vegada El dia 17 de març del 968, en un viatge que féu a Laon, el rei Lotari, amb la intervenció de la seva mare Gerberga i de l’arquebisbe de Reims Olderic, el confirmà en el càrrec, li confirmà les possessions del monestir i li concedí de poder regir a la vegada els dos monestirs Possiblement cal identificar-lo amb l’abat Sunyer que l’any 976 subscrigué un document de Lotari relatiu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina