Resultats de la cerca
Es mostren 1827 resultats
Partit Comunista de Catalunya-Partido Comunista de España Unificado
Partit polític
Partit prosoviètic fundat al maig de 1980 per la fusió del Partido Comunista de los Trabajadores i del Partido Comunista de España (VIII y IX Congresos).
El congrés de Bilbao del PCEU al març de 1981 fou considerat illegítim per una part del partit i, com a conseqüència, es produí la seva ruptura en dues branques, que mantingueren el mateix nom Un sector liderat per Carlos Delgado participà el 1984 en la Coalición de la Unidad de los Comunistas, amb el Movimiento de Recuperación del Partido Comunista de España, les Células Comunistas i el Partit dels Comunistes de Catalunya , al qual s’acabà incorporant Aquest grup edità Mundo Obrero y Comunista i La Voz Comunista L’altre sector, liderat per Fèlix Valero i Carlos Tuya, edità revistes amb el…
Galleria degli Uffizi
Museu
Museu de Florència, provinent de les col·leccions artístiques particulars dels Mèdici i instal·lat en el palau homònim, bastit per Giorgio Vasari (des del 1560) i acabat per Alfonso Parigi i Bernardo Buontalenti el 1580.
El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles…
Andrea del Verrocchio
Cap de dona , dibuix d’Andrea del Verrochio
© Corel Professional Photos
Escultura
Arts decoratives
Pintura
Nom amb què és conegut Andrea di Cione, escultor, pintor i orfebre italià.
Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’ornamentació, i fou…
Lionello Venturi
Art
Crític i historiador italià de l’art.
Fill i alumne d’Adolfo Venturi, fou profundament influït per les metodologies de l’escola de Viena i, sobretot, per l’estètica idealista de Croce Ensenyà a la Universitat de Torí 1915-31 expulsat pel règim feixista 1931, residí a França i als EUA, fins el 1945 Publicà un llibre polèmic, antiacadèmic i anticlassicista, Il gusto dei primitivi 1926, però posteriorment concentrà l’atenció en l’art modern Cézanne, son art et son oeuvre, 1936 Les Archives de l’Impressionisme , 1939 i en problemes de crítica, on el seu History of Art Criticism 1936 ha esdevingut gairebé un clàssic Catedràtic a la…
proporció
Art
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.
La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti, Piero della Francesca, Pacioli, Leonardo…
Luigi Squarzina
Teatre
Dramaturg i crític italià.
El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna 1953, La sua…
Pèire Puget
Escultura
Pintura
Escultor i pintor provençal.
Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i Diògenes 1687-92…
José Cardoso Pires
Literatura
Escriptor portuguès.
Integrat en el realisme social, es mantingué sempre allunyat de qualsevol simplicitat pamfletària Publicà el seu primer recull de contes el 1949 Os caminheiros e otros countos Escriví les novelles O Hóspede de Job 1963, O delfim 1968, Balada da Praia dos Cães 1982, Premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors i Alexandra Alpha 1989 Autor també d’assaigs Cartilha do Marialva , 1960, sobre el llibertí com a figura típica del s XVIII portuguès, i E agora, José , 1977, entorn de la nova situació política a Portugal i teatre O render dos Heróis , 1960, basada en la revolta dels…
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…
Dan Brown

Dan Brown
© Dan Courter
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Estudià a l’Escola Phillips d’Exeter i es graduà a la Universitat d’Amherst Exercí un temps com a professor d’anglès fins que decidí lliurar-se exclusivament a escriure El seu interès pels codis desconeguts, els misteris de la història i les societats secretes el dugueren a escriure la seva primera novella, Digital Fortress 1996, que es convertí ràpidament en un llibre d’èxit Amb Angels & Demons 2000 i The Da Vinci Code 2002, inicià la sèrie de novelles protagonitzades pel professor d’iconologia i simbologia religiosa Robert Langdon, i es consolidà com l’autor de best-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina