Resultats de la cerca

Es desenvolupà entre el 1917 i el 1924 i publicà la revista De Stijl , que en fou l’òrgan de difusió Tendeix sempre a la màxima reducció dels elements integrants de l’obra artística i fa de les línies vertical i horitzontal, així com dels tres colors elementals groc, blau i vermell la base de tota la seva gramàtica formal La finalitat social que dóna a la seva producció fa de l’arquitectura el model que integra totes les altres arts, dirigida vers l’ordenació funcional de l’espai habitat Es caracteritza, en definitiva, per l’elementalitat, racionalitat i funcionalitat de les formes Cal…

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les…

Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue El 1857 marxà a Puerto Rico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical Desenvolupà probablement el tractat de solfeig  Método de solfeo , en tres volums El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició Universal de Barcelona, on…

Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran, Londres,…

Catedràtic a la Universitat de València i a la de Madrid, on explicà geometria durant quaranta anys Exercí una gran influència amb la seva obra Tratado de la geometría de la posición 1899 i amb la seva acció personal en la formació dels matemàtics espanyols de la primera meitat del segle XX desenvolupà considerablement la geometria amb el mètode sintètic, és a dir, sense recórrer a procediments algèbrics Fou membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de l’any 1893 Els seus treballs més importants són la Teoría geométrica de las curvas y superficies…

Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret Influït per SPufendorf 1632-94, desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta 1705, cal esmentar l' Einleitung zu der Vernunftehre…

Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà, gràcies a la seva…

La seva contribució se centra en la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, i, en bona part, del català Desenvolupà un mètode conegut amb el nom d' estratigrafia lingüística Es dedicà també a la literatura medieval francesa, especialment l’èpica, i féu estudis de texts medievals escandinaus Fou professor de filologia romànica a les universitats de Friburg 1924 i de Lausana 1929 i féu estudis de toponímia, antroponímia i onomàstica en aquest sentit investigà sobre l’origen dels noms català i Catalunya , que fa venir de catananus de Mons Catanus , nom del qual deriva el…

Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969 reprengué la…

A partir del 1919 treballà a l’estació experimental de Rothamsted, on desenvolupà un nou enfocament matemàtic de l’estadística amb tests exactes de significació per a mostres petites i una teoria de l’estimació que els és aplicable, el mètode de la màxima versemblança, les bases de la moderna planificació d’experiències i els mètodes d’anàlisi associats anàlisi de la variància Féu recerques en genètica i eugenèsia, que el portaren a ocupar la càtedra Galton d’eugenèsia, després de K Pearson, a la Universitat de Londres, i la de genètica a la de Cambridge 1943-57 Publicà, entre altres obres,…