Resultats de la cerca

Format a Ravenna, com a prometença anà en pelegrinatge a la tomba de sant Martí de Tours, i d’allí a Poitiers, on trobà protecció de Radegunda, vídua de Lotari I Ordenat de sacerdot, fou elegit bisbe de Poitiers 597 Escriví les biografies de sant Martí inspirada en la Vita Martini de Sulpici Sever, santa Radegunda, sant Albí, sant Hilari, etc, recollides en els onze llibres de Carmina o Miscellanea , que contenen també himnes, elegies, consolacions, epitalamis, etc Versificador fàcil, és el primer poeta medieval de la Gàllia Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia, com el Vexilla regis…

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, és professor a la universitat de Salamanca La seva investigació se centra en la literatura valenciana contemporània La narrativa valenciana dels setanta 1994 i Aproximació a la narrativa valenciana 1994, i, amb Àlex Martí, Catalana i criminal La novella detectivesca del segle XX 2006 Com a novellista ha publicat El viatger del crepuscle 2006, premi Ciutat de Sagunt 2005 També té obres en collaboració, com Xarxa teatre tradició, festa i teatralitat 1997 i El discurs prefabricat Estudis de fraseologia teòrica i aplicada…

Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon coneixedor de l’…

Deixà els estudis de filosofia per dedicar-se al comerç i després al periodisme, i fundà, a Manresa, els periòdics El Cardoner  1876, La Montaña  1880, Revista Catalana  1881-82 i Diario de Manresa  1885 Publicà llibres de poesies en castellà Visiones y realidades , 1871 i en català Brots primerencs , 1880 Faules alemanes en vers català , 1881, comèdies de costums La festa major , 1895, monòlegs còmics En Peguera , 1897  A les fosques , 1899  L’eclipse o l’home de la ullera , 1900, un “dramet” allegòric Manresa i Puigcercós , 1896 i alguns estudis, com ara Memoria sobre la…

Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…

El terme comprèn l’alta vall del riu de Bunyol , afluent del riu Magre per l’esquerra, i a l’oest la capçalera del riu Millars és accidentat per la serra de Malacara 1118 m alt La vegetació natural, formada per pinedes, carrascar i pasturatges, ocupa unes 7000 ha L’agricultura de regadiu predomina sobre la de secà hom aprofita les aigües del riu de Bunyol i les de les nombroses fonts que hi ha al terme mitjançant séquies i basses Els conreus principals són els de cereals, vinya, arbres fruiters i oliveres L’explotació és majoritàriament directa Hi ha ramaderia bovina i porcina Al terme se…

El tortell és un element molt important de la tradició culinària catalana, i apareix en diverses celebracions festives al llarg de l’any Era tradició que el padrí regalés un tortell al seu fillol o fillola En algunes comarques catalanes regalava el tortell quan la criatura acabava de recitar el verset de Nadal --tortell de Reis--, i altres el regalaven per Pasqua, amb la benedicció de la palma El tortell de Rams encara és vigent en alguns indrets de les comarques gironines, tot i que la mona de Pasqua ha anat guanyant popularitat a tot el territori Tortell de pasta de brioix i farcit de…

El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric   Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca i un conjunt…

Situat en un petit relleu del terreny, amb una extensa plana als peus, el nucli urbà és format per un carrer i alguna altra casa escadussera Del conjunt es destaca el gran edifici que havia estat el castell de les Puelles Una bona part de les cases han estat adquirides per gent de l’àrea barcelonina com a lloc de segona residència La festa major se celebra l’1 d’agost El terme de les Puelles pertangué als senyors de Puigverd fins al 1315 i sembla que hi restà vinculat És molt possible que no existís com a nucli poblat fins a l’inici del segle XVIII Fou un enclavament 3,12 km 2 de l’antic…

El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…