Resultats de la cerca
Es mostren 11044 resultats
Thomas Savery
Mecànic anglès.
Treballant a la mina de Cornualla, ideà el 1698 una màquina per a bombar aigua on utilitzà per primera vegada la força del vapor aquesta és considerada com la primera màquina de vapor coneguda Més tard collaborà amb John Cawley en la construcció de la màquina de Newcomen, ideada el 1705
soc
Transports
Tecnologia
En els frens, peça generalment metàl·lica, una de les cares de la qual, còncava o convexa, va revestida amb un material d’alt coeficient de fregament (folre de fre).
En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los
Pius de Fluvià i Borràs
Teatre
Autor teatral.
Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A…
Sant Pere de Fillols
Art romànic
Situació Sector més sencer d’aquesta capella, seu d’una antiga pabordia de Cuixà, format per l’absis i el mur meridional ECSA - A Roura L’església de Sant Pere, en ruïnes, és a la carena d’un serrat, a tramuntana del poble de Fillols, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 24’ 28” E Des de Fillols s’hi arriba seguint la carretera D-27 en direcció a Taurinyà L’església es troba al costat de la carretera, fets uns 600 m, damunt d’un petit monticle Des d’aquest indret es gaudeix d’una esplèndida panoràmica sobre la vall de Fillols i el Canigó JBH…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…
Castell de Cornil (Vilanova de Sau)
Situació Planta, a escala 1200, de les restes del possible torreó G Orriols Les restes de la fortalesa, o castell dels Tavertet o del Puig de la Força, es troben a l’anomenat Puig de la Força, que és un cingle que forma una illa separada de la cinglera de Tavertet i separada d’aquest per un petit istme, només accessible des de la vall de Sau, la riera de Balà o per un grau des del pla del castell de Tavertet El lloc domina amb supèrbia la vall del Ter i l’indret de Balà Tota l’illa és cinglera menys la unió a l’istme, que és, lògicament, allí on es troba la fortalesa…
La gravitació universal
Tots els cossos s’atrauen Tots nosaltres, cada dia, experimentem el fet que qualsevol objecte tendeix espontàniament a caure És una experiència comuna i universal, fins al punt que els primers pensadors, en considerar-la la manifestació d’una "tendència natural" de totes les coses, ho van deixar córrer i no hi van pensar més Com a màxim, les primeres reflexions van ser assimilades a l’observació d’un fet que, si ens hi fixàvem bé, sempre era present en els cossos que pugen espontàniament Era el foc o el fum o l’aire calent El foc, com la terra, l’aire i l’aigua, era considerat antigament un…
iniciació
Etnografia
Conjunt de ritus o cerimònies amb què un membre ja format d’un clan o d’una tribu és admès a la comunitat.
Aquestes cerimònies solen comprendre una simbolització d’idees de força, de prova i de dolor i una instrucció en les lleis del clan o la tribu, transmeses oralment Efectuada, normalment, en l’entrada de l’individu a la pubertat, la iniciació sol implicar ablucions, incisions o marques corporals, segregació d’ambdós sexes, etc
connotació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’informació que transmet un mot en el seu aspecte semàntic, tenint sempre en compte el sistema de valors del parlant emissor i receptor.
El mot lleó , per exemple, denota l’animal d’aquest nom i connota “força”, “poder”, etc Alguns semanistes consideren com a connotació només les associacions “emotives” o “evocatives” del mot, com les de l’exemple anterior, i desestimen les de tipus “cognitiu” objectivament establertes, com la connotació d’estrangerisme del mot míting
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina