Resultats de la cerca
Es mostren 20563 resultats
Fèlix Domènech i Roura
Heràldica
Heraldista, fill de Lluís Domènech i Montaner, dirigí les edicions pòstumes de les seves principals obres erudites.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’investigació erudita…
vida

Representació gràfica de l’abundància de diversos grups animals en les diferents èpoques, segons el nombre de fòssils trobats
© fototeca.cat
Biologia
Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions.
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…
equip d’atenció a la infància i l’adolescència
Educació
Equip pluridisciplinari de professionals que té per objectiu diagnosticar, valorar, orientar i tractar els casos de menors en situació de desemparament o risc social i les seves famílies, atenent-los en primera instància o derivant-los a altres serveis quan sigui necessari.
Cada equip és constituït almenys per un psicòleg, un pedagog, un treballador social i un educador social Aquests equips s’estenen per tot el territori de Catalunya i la seva acció pot tenir un abast comarcal Dintre del Departament de Benestar Social, depenen de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Entre les seves funcions principals hi ha el suport tècnic als serveis socials bàsics, promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar També han de fer el seguiment, el tractament i l’avaluació de les mesures de protecció que vagin en…
abreviatura
Escriptura i paleografia
Representació d’un mot o d’una expressió per una o algunes de les seves lletres.
El seu origen sembla ésser religiós els noms sagrats nomina sacra, per respecte, eren escrits simbòlicament, emmarcats o contrets Posteriorment foren introduïdes altres abreviatures per economitzar espai Per tal d’aconseguir velocitat hom ideà el sistema taquigràfic anomenat de notes tironianes , que a l’edat mitjana fou aprofitat per a representar diverses paraules freqüents parallelament foren introduïdes les notae iuris Aquests sistemes eren combinats amb el d' abreviatures per suspensió en les quals són donades només les primeres lletres aC abans de…
demència
Patologia humana
Pertorbació total o parcial de les facultats mentals provocada per lesions cerebrals, especialment a l’encèfal i les seves cobertures.
Cal distingir la demència d’altres fenòmens patològics —com, per exemple, l’oligofrènia—, en el sentit que sempre pressuposa la pèrdua d’unes facultats abans existents i desenvolupades Considerada tradicionalment com a progressiva i irreversible, les noves tècniques terapèutiques aconsegueixen sovint de guarir-ne un gran nombre de casos
Marc Bloch
Historiografia
Historiador francès.
Ensenyà història medieval a la Universitat d’Estrasburg 1919 i fou professor d’història econòmica a la Sorbona 1936-39 El 1929 fundà, amb Lucien Febvre, la revista Annales d'histoire économique et sociale La seva carrera docent restà truncada per les disposicions antisemítiques del govern Pétain El 1942 entrà en el moviment de resistència francès fou fet presoner i afusellat pels nazis S'especialitzà en l’estudi de les institucions socials i econòmiques medievals Propugnà un concepte integral de la història assenyalant la necessitat de la seva coordinació amb d’…
Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona
Medicina
Institució fundada l’any 1875, que desenrotllà les seves activitats al darrer quart del segle XIX.
El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà
ressonància
Música
Estat en què es troba un sistema vibratori quan es mou sota l’efecte d’una excitació o força alternativa que té una freqüència igual a una de les seves freqüències pròpies.
La diferència entre el moviment del sistema en ressonància o fora de ressonància és que, per a una mateixa intensitat de força, l’amplitud en el primer cas és molt més gran En altres paraules, el sistema no oposa gairebé resistència Un esforç mínim condueix a una resposta màxima Un exemple quotidià es dona en els gronxadors dels parcs infantils per tal de mantenir l’oscillació amb un esforç mínim i un resultat òptim, cal sincronitzar els cops que s’hi apliquen amb la freqüència natural pròpia d’oscillació del gronxador L’existència de diverses freqüències de ressonància en un mateix sistema…
capa antireflectora
Física
Capa formada a la superfície exterior d’un material que redueix les seves pèrdues per reflectància.
Per tal de reduir la reflectivitat de les cèllules fotovoltàiques s’hi aplica un tractament superficial de diòxid titani
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina