Resultats de la cerca

Germà de Josep Maria Jarque , es formà al seminari de Barcelona El 1969 es doctorà en teologia pastoral a Friburg de Brisgòvia S’ordenà de sacerdot l’any 1951 Fou vicari en diverses parròquies i rector de Pontons Nomenat consiliari dels Minyons de Muntanya 1953, exercí la docència a l’Escola del Mar, a Betània i en altres centres de Barcelona, en els quals participà de la renovació pedagògica a Catalunya El 1963 fou elegit consiliari del Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics de Pax Romana Membre de la Comissió Pontifícia dels Mitjans de Comunicació Social al Vaticà…

La destitució del primer ministre Domingos Simões Pereira va provocar una greu crisi institucional, que va amenaçar novament l’estabilitat d’un país que ha patit nombrosos cops d’estat des de la independència de Portugal, el 1974 A l’agost, després de mesos de desavinences, el president José Mário Vaz, conegut popularment com Jomav , va destituir Simões Pereira i va designar Baciro Djá com a substitut, sense consultar la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, amb majoria al Parlament La decisió va ser contestada tant pel PAIGC com per la…

Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que…

Descendent d’una família àrab iemenita establerta a Al-Andalus des de la conquesta, ocupà importants càrrecs administratius —director de la seca 967, intendent de l’exèrcit comandat pel general Galib 972, etc— durant el califat d’al-Ḥakam II, fins que, mort aquest 976, fou nomenat tutor d' Hišam II Amb l’ajut de la mare del nou califa molt probablement la seva amant, l’aïllà de la política, eliminà al-Muṣḥafí i Galib i, nomenat ḥāǧib 978, es convertí en amo absolut del poder de Còrdova Substituí els eslaus de l’armada per berbers i mercenaris cristians i emprengué…

Estudià a la Universitat de Manchester i en el Trinity College de Cambridge L’any 1906 fou nomenat director assistent del Royal Observatory de Greenwich, i l’any 1913 esdevingué professor d’astronomia i filosofia experimental de la Universitat de Cambridge L’any 1914 fou nomenat director de l’observatori de la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva mort De l’any 1921 al 1923 presidí la Royal Astronomical Society Entre els seus estudis més importants es destaquen unes investigacions teòriques sobre el moviment, l’estructura interna i l’evolució dels estels…

Enginyer, ensenyà a la Universitat Tècnica de l’Orient Mitjà Treballà als EUA 1949-51 i 1955 i representà una important empresa de maquinària nord-americana El 1951 fou nomenat director de la xarxa hidroelèctrica de Turquia Vinculat a Menderes  i dirigent del Partit de la Justa Via, vencé en les eleccions del 1965 i fou nomenat primer ministre 1965-71, 1975-77, juliol-desembre del 1977 i 1979-80, càrrec en què procurà mantenir sempre una bona relació amb els militars i, en política exterior, una orientació prooccidental Tanmateix, no pogué frenar el clima de…

Sebastià Taltavull en una celebració a la seu de Palma, pren possessió de la plaça de titular, vacant des del setembre del 2016, quan l’anterior bisbe, Xavier Salinas, renuncià el càrrec Taltavull va ser-ne nomenat administrador apostòlic En accedir al bisbat de Mallorca, cessa com a bisbe auxiliar de Barcelona, càrrec que ocupava des del 2009

El fins ara president de la Diputació de València, Manuel Tarancón, és designat nou conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana en substitució de Francesc Camps, que ha estat nomenat secretari d’Estat d’Administracions Públiques del Govern central Tarancón, que és renebot del cardenal Enrique i Tarancón, és llicenciat en Filosofia i Lletres

Emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, al darrer quart del segle XVIII Hi exercí diversos càrrecs administratius, a més de dedicar-se a la política activa formà part del Capítol de Montevideo 1801 i 1817 El 1804 i 1805 fou nomenat alferes reial Home d’influència, el 1814 fou elegit alcalde de la ciutat

Lluità contra els indis, contra els espanyols a Cuba 1898 i contra els nacionalistes filipins 1898-1903 General 1916, dirigí la intervenció nord-americana en la revolució mexicana 1916-17 i el 1917 fou nomenat comandant en cap de les forces nord-americanes a la Primera Guerra Mundial Fou premi Pulitzer per My Experiences in the World War 1931