Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
homilia
Cristianisme
Predicació, després de l’evangeli de la missa, que normalment comenta les lectures bíbliques fetes en la mateixa celebració.
L’homilia de la missa queda reservada als sacerdots i diaques i és obligatòria els diumenges i festes de precepte quan hi ha concurrència del poble En les celebracions no eucarístiques, pot ésser encomanada als laics, tant homes com dones
parcel·la
Dret administratiu
Dret civil
Porció petita de terreny, normalment sobrant d’una altra de més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat.
duro
Numismàtica i sigil·lografia
Nom vulgar de la moneda d’argent espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària.
El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808
criollització
Antropologia
Procés de formació d’una llengua pel contacte entre dues comunitats lingüístiques una de les quals és normalment dominant.
En antropologia social aquest terme s’ha usat per a fer referència a la creació de processos d’hibridació intercultural com a resultat de la globalització
pròsfora
Cristianisme
En el ritu bizantí, panet rodó, marcat normalment amb el signe de la creu, destinat a la celebració eucarística.
mancusada
Història
Valor d’un mancús normalment pagat en espècies o en moneda de valor inferior, com és ara el diner.
El terme apareix, especialment, en la documentació dels segles X-XI, com el mancús
estructura sedimentària
Geologia
Estructura característica d’un procés que té lloc normalment durant o poc temps després de la deposició del sediment.
Poden ésser d’origen físic estratificació, laminació, marques al sostre i a la base dels estrats, etc o d’origen biològic marques produïdes per organismes vius
himne
Música
En l’antiguitat grecoromana, poema en honor dels déus o dels herois, cantat normalment en els actes de culte.
Els himnes més antics es troben en la Ilíada En l’època alexandrina n’apareixen també en les tragèdies Els més famosos, des de l’antigor, eren els himnes partenis, cantats per cors de noies en honor de divinitats femenines, els himnes dèlfics en honor d’Apollo i, posteriorment, els himnes òrfics en honor d’Orfeu Si bé se’n desconeix la música, se sap que el vers més emprat en la seva composició era l’hexàmetre
governador
Història
Dret català
Funcionari reial delegat del governador general de la corona catalanoaragonesa en un territori determinat o governació.
A partir de mitjan s XIV aquest terme tendí a substituir el de procurador, fins al punt de suplantar-lo del tot A Aragó fou anomenat regent l’ofici de la general governació , i al Principat, als regnes de València i de Mallorca i a Sardenya, portantveus de general governador, governador general o simplement governador Aquest càrrec fou instituït, sembla, a Sardenya el 1323 per l’infant Alfons, i s’anà generalitzant als altres estats de la corona a partir del 1344, que foren creats governadors a les governacions de Saragossa, Serrania, Osca, Barcelona, Lleida, Girona, comtats de Rosselló i…
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però aquest valor…