Resultats de la cerca

El seu estil és el resultat de la unió de les influències italianes rebudes a través del seu mestre CEngebrechtszoon, amb elements fantàstics que tenen origen en la pintura de HBosch Obres Lot i les seves filles Musée du Louvre, París i Tríptic del Judici Final 1526 Stedelijk Museum “de Lakenhal”, Leiden Fou més bon gravador que pintor entre els seus gravats es destaquen Ecce Homo i Camí del Calvari El naturalisme existent en les seves obres anuncia la pintura holandesa del s XVII

Doctor en teologia per València i en dret canònic per Toledo El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola Destacat lullista, considerà que cal extreure coneixements de les obres de Llull per a enriquir la neoscolàstica Tingué una gran influència en la “Revista Luliana” 1901-05 De les seves obres cal destacar Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull naturaleza del alma , publicada a “Museo Balear” el 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de RLulio 1904 i El optimismo del beato Raimundo Lulio 1904

La seva història d’amor, narrada al Mahābhārata , fou immortalitzada en Abhijńa-śakuntala , famós drama en set actes de Kalidasa traduït al català per CAJordana, 1927, i per BVallespinosa, 1970, on apareix en les seves fases successives del casament amb Duṣyanta i les peripècies que ha de passar abans de reunir-s’hi novament després d’una separació forçosa De la seva unió nasqué Bhārata Obra encomiada per Goethe, ha inspirat força obres musicals el Singspiel Sakuntala de FSchubert 1820 i obres de FWeingartner, d’Alfano, etc

Pertangué a l’orde franciscà, estudià a Bilbao i a Aranzazu, i visqué des dels 42 anys al Collegi de Missioners de Zarautz Considerat com un dels iniciadors del renaixement literari al país basc, realitzà traduccions, estudis gramaticals i, sobretot, llibres de caràcter religiós com Escu liburna eta berean eguneango cristiñan cereguiñac ‘Manual de pràctiques cristianes diàries’, 1802 Publicà obres en diversos dialec tes bascs i traduí al biscaí el Gero d’Axular La majoria de les seves obres foren publicades pòstumament, i algunes resten inèdites encara

Estudià a París i s’establí a Basilea entre el 1475 i el 1480, on treballà associat als seus tres fills, als quals havia fet aprendre llatí, grec i hebreu Es relacionà amb els humanistes i, ajudat per Johannes Froben, edità per primera vegada les obres d’Agustí d’Hipona 1506 amb aquesta edició fou un dels primers a emprar els caràcters llatins Imprimí, també, les obres d’Ambròs de Milà 1492 i de Jeroni 1516-26 aquestes foren continuades, conjuntament, pels seus fills i Johannes Froben

La tècnica que utilitza empra els pigments amb coles intentant evocar un misteri en les obres Són freqüents les referències a la realitat com també els elements estretament personals La Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació Vila-Casas, entre d’altres, posseeixen obres seves Exposà el 1983 a la sala Montcada i el 1987 a la sala Metrònom Al Palau Robert, participà en la mostra “Art per al cor” 1997 És artista de la galeria Carles Taché, espai on exposa amb regularitat 1998, 2001 i 2003

Fill del mestre d’obres Josep Callís i Collell, i nebot del també mestre d’obres i escriptor Marià Callís i Collell , fou mecànic de professió Treballà a la fàbrica Hijos de Rogelio Rojo, de Masquefa, i formà part, junt amb altres treballadors, del Comitè Obrer de Control de l’empresa designat pels mateixos propietaris per evitar la collectivització durant la Guerra Civil del 1936 El 27 de novembre de 1936 fou nomenat alcalde republicà de Masquefa, i en acabar la contesa fou represaliat

Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra

Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…

Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…