Resultats de la cerca

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A poc a poc anà esdevenint…

El 1794 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo S'hi dedicà al món empresarial Tingué, a Montevideo, dos importants centres saladors de carn que exportaven els seus productes a Cuba Personatge filantròpic, fou promotor, amb Francisco Antonio Maciel, del primer Hospital de Caridad Amb motiu de les invasions angleses 1806 -1807, promogué, amb altres, la creació del ‘Cuerpo de Miñones Catalanes de Montevideo’, grup que collaborà en la lluita, conjuntament amb el ‘Cuerpo de Miñones de Buenos Aires’ 1807, per a la reconquesta de la capital del virregnat S'hi inicià en la vida…

Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971,  Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del pintor 1976 Pel…

Fill d’una família addicta als reis de Navarra —el seu pare fou president del consell reial—, afirmà que la seva llengua era la “bizcaína” A París, on estudià 1523-37, conegué Ignasi de Loiola , i fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ordenat de sacerdot a Venècia 1537, anà a Roma 1539-40 Legat pontifici a les Índies orientals portugueses, arribà a Goa el 1542 Predicà l’evangeli i batejà força milers de persones a l’Índia, a les illes Moluques i a les de Halmahera, Morotai i Rau, anomenades llavors “as ilhas do Mouro” Organitzada la província jesuítica de l’Índia, anà a predicar al…

A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri 1910 Per vetllar més…

Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al…

Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de…

Doctor en filosofia i lletres, dirigí la Biblioteca Gabriel Miró Alacant en 1952-83 i després en fou nomentat director honorari vitalici Publicà poesia, biografies com Vida y obra de Gabriel Miró 1955, Carlos Arniches 1967 Premio Nacional de biografía i els llibres d’història El Teatro Principal en la historia de Alicante 1965, Literatura alicantina 1839-1939 1966, premi Azorín 1965, La guerra civil en la provincia de Alicante 1972-74, De Albiñana a Monsonis 1981, Alicante en el franquismo historia y memoria 1994, etc Inventor i difusor d’una pintoresca idea sobre l’" alicantinidad "…

A la darreria del s XVIII creà a València importants empreses comercials Al començament del s XIX la botiga dels Bertran tenia sucursals a Madrid, París, Brusselles i Londres Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el País Valencià Els germans Vicent Bertran de Lis i Manuel Bertran de Lis dirigiren moviments revolucionaris durant la primera meitat del s XIX A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos En la conspiració liberal…

Vida i obra Fou cronista de la ciutat, president de la Societat Valenciana d’Heràldica i Genealogia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles La seva producció historiogràfica tingué un caràcter divulgatiu L’objecte de la seva activitat fou molt divers els clàssics valencians del s XV, el patrimoni artístic saforenc, l’elaboració d’estudis genealògics i heràldics i de rutes turístiques i l’edició de llibres, carpetes iconogràfiques i medalles commemoratives El seu fons personal es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Gandia Entre la seva obra destaquen els llibres següents,…