Resultats de la cerca
Es mostren 5056 resultats
Museu Molí Paperer de Capellades

Molí paperer de Capellades emprat tradicionalment per a la fabricació de paper
© Fototeca.cat - M. Catalán
Museu
Equipament museístic de Capellades (Anoia), població amb una forta tradició paperera.
Situat a l’antic Molí de la Vila de Capellades, fou inaugurat el 1961 i actualment és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Es tracta d’un museu monogràfic sobre el paper i la seva història des dels orígens fins a l’actualitat Hom hi pot conèixer el procés de fabricació del paper gràcies a la reconstrucció d’un molí paperer del segle XVIII El 1999 s’hi inauguraren els treballs de reforma, amb una profunda remodelació del seu equipament museogràfic i dels serveis interns
giponer | giponera
Història
Menestral dedicat a la confecció de gipons.
Els giponers constituïen una professió minoritària, una mica subordinada al gremi de sastres, com els calceters i els peiers A Barcelona la formació del gremi tingué lloc el 1456, bé que hi havia una reglamentació tècnica municipal del 1330 Posteriorment els giponers de Barcelona, com els de València, es fusionaren amb el gremi de sastres, més nombrós i més ben organitzat A València la unió es produí el 1604 i els giponers hi conservaren l’autonomia com a braç separat i una participació proporcional en l’administració del gremi conjunt
autorelaxació
Psicologia
Medicina
Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.
Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions anestèsiques És…
catàrtic | catàrtica
Psicologia
Mètode ideat per Breuer i Freud per a la investigació i el tractament de símptomes histèrics.
Perseguia bàsicament la remembrança i la reviviscència de les situacions traumàtiques reprimides o foragitades de la consciència, però actives en el desencadenament i la perpetuació dels símptomes Hom encoratjava el malalt hipnotitzat a evocar les situacions prèvies a l’aparició dels seus trastorns El mètode comportava, doncs, d’abandonar la hipnosi amb fins suggestius i utilitzar-la, per contra, amb objectius catàrtics Més endavant Freud continuà treballant amb el mètode independentment de Breuer i considerà la hipnosi com a innecessària i àdhuc inconvenient, i el mètode esdevingué, així,…
butadiè
Química
Hidrocarbur tetracarbonat de cadena oberta que conté dos dobles enllaços conjugats, la qual cosa li confereix una gran reactivitat, que és base de molts processos industrials.
És un gas incolor que bull a -4,5°C, d’una olor característica i soluble en els solvents orgànics Industrialment és obtingut per més de 400 mètodes diferents als EUA és produït a partir de gasos de petroli, per exemple per deshidrogenació catalítica del butè o de mescles de butà i butè Deu la seva importància a la facilitat de polimeritzar-se en presència de catalitzadors i de copolimeritzar-se amb una gran varietat de composts, donant productes variats d’una gran importància tècnica cautxú sintètic buna 2
escombratge
Electrònica i informàtica
Física
Acció i efecte d’explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós (làser), un feix de partícules (electrons) o un tren d’ones (microones, ultrasons, etc) per tal de generar un senyal elèctric variable.
El valor instantani del senyal elèctric és funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant Aquesta informació és tractada convenientment per un sistema informàtic i és traduïda posteriorment en imatges La tècnica de l’escombratge és utilitzada en els analitzadors i els tubs d’imatge de televisió, en els sistemes de radar, en imatgeria electrònica, en els microscopis electrònics d’escombratge, en els analitzadors cromàtics d’imatge emprats en arts gràfiques, en la tomografia axial per ordinador, en els sistemes de telecòpia, en certs procediments…
Joan Planella i Rodríguez
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona
Lluís Bru i Salelles
Arts decoratives
Mosaïcista i decorador.
Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or
Robert Browning
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Autodidacte, el 1846 es casà amb Elizabeth Barrett Browning Influït per Percy Bysshe Shelley en les primeres obres, amb Dramatic Lyrics 1842 inicià els seus monòlegs dramàtics característics, en els quals el poeta parla a través d’un personatge històric o fictici Foren continuats amb Men and Women 1855, Dramatis Personae 1864 i, sobretot, amb The Ring and the Book 1868, on presenta des de diversos punts de vista un assassinat a la Florència del s XVII, tècnica imitada per Ezra Pound i Robert Lowell, i que s’anticipa a la psicologia moderna
Albert Besnard
Pintura
Pintor francès.
El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina