Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Santa Margarida de Pampe (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Al capbreu de censos i drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, redactat tres dies després de l’acta de dedicació de l’església, tot i que ha arribat mitjançant una còpia feta probablement el segle XI, consta l’església de Pampe Les primeres notícies sobre l’església de Pampe consten en tres documents datats els anys 1037, 1069 i 1090 Es tracta de documents de vendes i donacions de terres i vinyes que limiten amb Santa Margarida, que a la vegada obté una vinya donada per Ermessén en el seu testament del 22 d’agost de 1094 El 19 de juliol de 1097 el comte d’Urgell Ermengol donà,…
Santa Maria de Vilarnau (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Els orígens d’aquesta església es troben al final del segle XII L’any 1196 s’autoritzà la construcció de la capella de Santa Maria de Vilarnau que tingué el patrocini d’Arnau de Çableda i Anglesa, la seva muller, senyors del lloc Aquest matrimoni cedí a l’altar i la capella de Santa Maria una sèrie de cases que eren de la casa forta de Vilarnau, prop de la porta forana, tres quarteres de vinya, el mas de Calevines , la meitat del delme de tot el terme de Vilarnau i dels molins de Vilarnau, un farraginal, un hort i d’altres drets i terres S’establí també que un sacerdot residís a…
Sant Miquel de Tivenys
Art romànic
El poble de Tivenys és situat molta prop de l’Ebre, just enfront del nucli de Xerta El lloc, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació un any després de la conquesta de Tortosa El 1149 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí als jueus de Tortosa una carta de poblament en la qual es menciona, entre altres béns, V”honorem de Abenxeri in Tivenx ”, que rendia trenta quintars de verema, sis càntirs d’oli i sis quintars de figues Un document datat entre el 1167 i el 1194 indica que Martí d’Astorga i la seva muller Estefania donaren a la seva néta Ermengarda, al seu marit Guillem de…
Santa Maria de l’Aldea
Art romànic
Santa Maria de l’Aldea Aquesta església, ara santuari, fou la parròquia de l’Aldea fins als anys trenta És situada al S dels dos nuclis principals del poble actual, al costat de la torre del castell i de les cases de l’antic llogaret de l’Aldea El primer esment del lloc de l’Aldea és de l’any 1146 o 1148, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s…
Santa Maria de Granyena de Segarra
Art romànic
Aquest església és la parròquia de Granyena, lloc que és documentat des del 1054, en la concessió del puig de Gramuntell que feren els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis La parròquia de Granyena és esmentada per primera vegada en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII Fou d’aquest bisbat fins a la creació del de Solsona al segle XVI Amb la constitució de la comanda templera de Granyena al segle XII sembla que els templers passaren a tenir importants drets sobre la parròquia El càrrec i l’administració parroquial eren independents de la…
Richard Kane

R. Kane
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, governador britànic de Menorca.
Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent fou ferit a Namur el 1702 passà al Canadà Participà en la batalla d’Almansa 1707 Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712 Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25 En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier Fou nomenat governador efectiu el 1730 La seva activitat, malgrat les intermitències de la seva gestió,…
Sant Cugat Sesgarrigues

Vista parcial de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, a la plana, al NE del terme de Vilafranca del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba 363 m, que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de…
Vall d’Aosta
Divisió administrativa
Territori de l’Europa centromeridional, als Alps occidentals, que coincideix aproximadament amb la regió autònoma italiana del mateix nom.
Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de…
Biure

Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Biure té una extensió de 10,05 km 2 , i és situat a la confluència de les valls del Llobregat d’Empordà, que travessa de N a S la part oriental del territori, i el seu afluent, el Ricardell, el qual drena de ponent a llevant el sector central del terme El terreny és molt accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs Dintre el terme, l’estreta vall del Ricardell és encaixada entre els estreps del Mont-roig, que ocupen tota la zona septentrional del municipi, límit amb Darnius, i la serra dels Tramonts, a migdia, límit amb Pont de Molins i Boadella i…
Ruïnes de construccions del Castell del Moro (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte de l’aparell d’un dels murs de l’edifici primer E Carreras Amb el nom de Castell del Moro hom anomena un paratge on hi ha les ruïnes de dos antics masos, als quals s’aplica també, indistintament, el topònim, avui ja força oblidat Les construccions estan situades en un replà d’un serrat, a la vall de Rubiés, enlairat sobre el marge esquerre de la riera d’aquest nom, a l’indret de la Costa d’en Dagues El paratge havia estat conreat, sobretot amb vinya i olivar, però actualment és erm, envaït en part per bosc esclarissat, i sobretot per les garrigues Mapa 259M781 Situació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina