Resultats de la cerca
Es mostren 90655 resultats
Estanislau Torres i Mestres
Estanislau Torres i Mestres
© Fototeca.cat
Literatura
Esport
Escriptor i excursionista.
De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’…
, ,
Tirso de Molina
Teatre
Nom amb què és conegut Gabriel Téllez, autor dramàtic castellà.
La seva biografia no és ben coneguda Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618 Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella A més del teatre, conreà la poesia i la prosa En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novellesca Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando , espècie de miscellànies formades per actes, poesies, novelles curtes algunes de tan excellents com Los tres maridos burlados i comèdies, com El vergonzoso en palacio , que…
Josep Taronjí i Cortès
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic, escriptor i lexicògraf.
Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’…
,
Castell de Valerna (Verdú)
Art romànic
El castell de Valerna era situat al sud-oest del terme de Verdú, al límit amb Preixana, Sant Martí de Riucorb, Rocafort i Nalec, on avui dia hi ha una gran partida agrícola que porta l’antic topònim de les Valernes L’indret de Valerna fou conquerit als musulmans cap al 1056, conjuntament amb Verdú, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I aquest, l’any 1072, cedí als esposos Arnau Company i Guisla i a llur fill Oliver, en propi alou, el lloc de Verdú per tal que hi afavorissin el poblament, i pocs anys després, el 1080, l’esmentat matrimoni féu donació a Ponç Duran i la seva esposa Ermengarda…
Castell de Montblanquet (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat al llogaret de Monblanquet, al sud-est de Vallbona de les Monges En un principi rebé el nom de castell de Montblanc o del Tallat Així apareix per primera vegada en un document del 1155, pel qual Guillem de Cabrera i la seva muller Adalet concediren a Pere de Malacara i la seva muller Dolça el castell de Montblanc que s’anomenava Tallat, amb la meitat del que Guillem de Cabrera rebia del castell i altres drets inherents a la fortalesa Pere de Malacara havia de ser fidel a Guillem d’Aguilar --un altre dels castlans-- i havia de donar-li…
Sant Simeó de Massoteres
Art romànic
Situació Església en ruïnes situada al recinte del cementiri vell, amb l’absis ornat amb arcuacions llombardes i lesenes X Solé Les ruïnes de l’església de Sant Simeó són dins el recinte del cementiri vell i desafectat del poble de Massoteres, el qual és situat a 502 m d’altitud, a la plana de Guissona Mapa 34-14 361 Situació 31TCG598289 El poble de Massoteres és uns 2 km al NE de Guissona, per la carretera LV-3113 en direcció a Biosca XSB Història Malauradament, no es disposa, ara com ara, de referències documentals d’època medieval d’aquest temple, que podria haver estat la…
Sant Gil de Torà
Art romànic
Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona…
Castell de Cabestany (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Cabestany és un altre dels petits agregats del municipi de Montoliu de Segarra que s’originà a partir d’una fortificació encimbellada en un petit turó, de la qual gairebé no resten vestigis El lloc de Cabestany és conegut des del 1075, quan és mencionat en el conveni entre Hug Dalmau de Cervera i Guifré Bofarull El castell, com a tal, comença a ser documentat al segle XII Durant la primera meitat del segle XII era senyor del terme Guillem d’Aguilar, el qual el 1139 va vendre el castell a Pere Arnau, al mateix temps que part del castell de Belltall La vídua de Pere Arnau, Arsenda…
Santa Maria de Castelldans
Art romànic
Aquest temple, parròquia del poble de Castelldans, fou l’església més important de les Garrigues a l’edat mitjana Castelldans, a causa de la seva situació, fou durant aquest període un nucli estratègic de primer ordre L’indret és documentat des del 1033, quan encara era a mans musulmanes Les fonts llatines associen Castelldans amb un terme castral molt extens, que degué quedar reduït després de la conquesta, segurament per la pèrdua progressiva de territori a mans dels feudals durant el període andalusí No obstant això, continuà sent molt extens i integrà altres nuclis, castells…
Sant Pere de Vilaclara (Palau del Vidre)
Art romànic
Situació Interior del temple amb els arcs formers que ressegueixen els murs laterals de la nau ECSA - JL Valls La capella de Sant Pere és situada dins el recinte del jardí del castell de Vilaclara, que és a uns 3 km del nucli de Palau del Vidre JAA Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 47,4” N - Long 2° 57’ 1,8” E Història La capella castellera de la fortalesa de Vilaclara, dedicada a sant Pere, ha deixat poc rastre en la documentació medieval Una de les primeres referències documentades data del 1205, any en què Ramon de Castellrosselló va vendre a la milícia del Temple del Masdéu tots els…