Cabestany és un altre dels petits agregats del municipi de Montoliu de Segarra que s’originà a partir d’una fortificació encimbellada en un petit turó, de la qual gairebé no resten vestigis. El lloc de Cabestany és conegut des del 1075, quan és mencionat en el conveni entre Hug Dalmau de Cervera i Guifré Bofarull. El castell, com a tal, comença a ser documentat al segle XII. Durant la primera meitat del segle XII era senyor del terme Guillem d’Aguilar, el qual el 1139 va vendre el castell a Pere Arnau, al mateix temps que part del castell de Belltall. La vídua de Pere Arnau, Arsenda, llegà el castell el 1170 a la seva filla i al seu gendre, Bertran de Montpalau. Aquests últims empenyoraren tot seguit el castell al mateix Guillem d’Aguilar. Els Aguilar conservaren la senyoria de l’indret fins el 1273, any en què Guillem d’Aguilar va vendre el terme a l’orde de l’Hospital per 1 600 sous i una pensió vitalícia de 350 sous. A partir d’aquell moment l’Hospital passà a ésser el senyor del castell. El 1380 els hospitalers compraren el mer i mixt imperi de terme i, poc després, el 1385, consta que hi residia i en portava l’administració fra Jordi de Maçons. Els hospitalers foren senyors de Cabestany fins al segle XIX a través de la comanda de l’Espluga de Francolí. (ABR-CPO)
La part més alta del poble de Cabestany està avui completament despoblada i sense restes de cap estructura. Solament, per la part de llevant, s’endevina l’existència d’un fossat que devia protegir el nucli fortificat per l’accés més vulnerable. Actualment, el fossat està molt alterat per un camí que aprofita el tall artificial per a accedir més còmodament al petit altiplà, on s’han construït corrals. A un nivell inferior d’on es devia trobar l’antiga fortalesa hi ha el castell de l’època moderna, avui arruïnat, i l’església. Precisament, vora aquest edifici resta un arc adovellat de mig punt que devia tancar l’antiga vila closa. (JRG-DRR-JIR-JMT)