Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
Santa Cecília de Cardona
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, sobre el salí Era sufragània de les de Sant Vicenç i Sant Miquel de Cardona i durant un període potser actuà com a hospital, per aplegar més tard una comunitat de donats, sense que puguem assegurar que es regissin amb una regla monàstica com les donades de la Santíssima Trinitat L’església apareix citada el 1089 Aquesta església podia funcionar com a hospital, ja que el 1137 els vescomtes Amat i Almodis feren una donació a l’hospital dels pobres que estava sobre el salí Si tingué aquesta funció la perdé aviat, i el 1282 figura com a…
Castell de Bellfort (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera comanda de Sant…
Gundula Janowitz
Música
Soprano alemanya.
Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint dirigida per H von…
Jelly Roll Morton
Música
Nom amb què és conegut el compositor i pianista nord-americà Ferdinand Joseph La Menthe.
No se sap res del seu aprenentatge musical, però rebé la influència del pianista T Jackson A partir del 1902 treballà de pianista als bordells de Nova Orleans, i poc després inicià una etapa itinerant pels Estats Units, treballant de pianista de bar o integrat a grups de minstrel El 1917 s’installà a Los Angeles Cal pensar que durant aquests anys d’itinerància fusionà diversos estils, entre els quals el ragtime , el blues , els espirituals, les work songs , peces del repertori de minstrel i música d’origen hispànic, per a arribar a una amalgama molt propera a la música que llavors es…
William Howard Schuman
Música
Compositor nord-americà.
S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz , en la qual tocà el violí i el banjo El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i el 1936 ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris -el qual influí en la seva música per a orquestra- Després de l’èxit assolit amb l’estrena de la Simfonia número 3 1941, el 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata Free song Entre el 1945 i el 1962 fou president de la Juilliard…
Sergej Mikhajlovic L’apunov
Música
Compositor, pianista i director rus.
Començà els estudis de piano amb la seva mare i el 1878 marxà a Moscou per estudiar al conservatori d’aquesta ciutat Allà rebé classes de K Klindworth piano i S Tanejev composició El 1884 es traslladà a Sant Petersburg, on estudià amb MA Balakirev, el qual, des de llavors, fou el seu mentor i la seva principal influència musical El 1893 rebé l’encàrrec de la Societat Geogràfica Imperial de recollir cançons populars de diverses regions del país Això li proporcionà un bon coneixement del folklore rus, coneixement que es reflectí en moltes de les seves composicions Combinà la seva activitat com…
Józef Kozlovski
Música
Compositor polonès.
Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg, on romangué fins a la…
Lluís Romeu i Corominas
Música
Compositor i organista.
Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular, amb un toc…
Maria Rosa Ribas i Monné
Música
Compositora i pianista.
Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant 1980, per a…
Lluís Gonzaga Jordà i Rossell
Música
Compositor i pedagog català.
Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…