Resultats de la cerca
Es mostren 114268 resultats
llengües aïllants
Lingüística i sociolingüística
Llengües els mots de les quals no poden ésser analitzats morfològicament en elements diversos —ni disposats linealment, en forma de prefixos i sufixos, ni per modificacions internes dels morfemes, per exemple les alternances vocàliques— destinats a expressar les relacions gramaticals, talment.
Els exemples típics són el xinès i moltes llengües de l’Àsia del sud-est El concepte de llengua aïllant és la confluència de dos criteris de classificació El primer és el grau de complexitat morfològica dels mots, i des d’aquest criteri el concepte s’oposa als de llengua sintètica i llengua polisintètica El segon és el grau de fusió dels components morfològics, i des d’aquest s’oposa als conceptes de llengua aglutinant i llengua flexional La noció genètica que les llengües aïllants representen un tipus primitiu del llenguatge és falsa l’anàlisi interna permet d’inferir amb seguretat per al…
L’Ermitage
Exterior de L’Ermitage
© Corel Professional Photos
Museu
Museu de Sant Petersburg, creat per guardar-hi les col·leccions de Caterina II.
El nom prové del francès ermitage ‘ermita’, que fa referència a l’exclusivitat del lloc com a retir dels tsars Comprèn el Petit Ermitage , edifici projectat per a aquesta destinació en estil Lluís XVI per Jean-Baptiste Vallin de la Mothe, el Teatre de l’Ermitage , de Giacomo Quarenghi 1785-87, afegit posteriorment, i, com a agregats des del 1917, el Palau d’Hivern, de Bartolomeo Rastrelli 1754-62, inspirat en el barroc de Newman, l’ Antic Ermitage , de Felten 1775-84, i el Nou Ermitage , edificat per Stasov i Jefimov 1839-52 segons projecte de Leo Klenze El museu romangué privat fins el 1852…
pauta
Música
Conjunt de línies paral·leles sobre les quals s’escriuen els signes musicals (notació).
El pentagrama, com també el tetragrama -utilitzat des del segle XII en el repertori del cant pla-, deriva del costum de determinades notacions d’escriure els neumes a una alçada relativa els uns respecte dels altres notació diastemàtica això originà l’ús d’una línia que servia de punt de referència, apareguda per primera vegada al segle XI en manuscrits de neumes aquitans A Guido d’Arezzo es deu la iniciativa, acollida amb èxit a tot Europa, de fer servir dues línies, una de color vermell per a indicar la nota fa i una altra de color groc per a indicar la nota do també podien anar precedides…
càmera estenopeica
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera fotogràfica en què un petit forat fa les funcions de lent convergent.
Les primeres càmeres obscures ho eren
sustentació

A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala
© Fototeca.cat
Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els avions, juntament…
bedoll pubescent

Bedoll pubescent
S. Rae (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que difereix del bedoll perquè té els branquillons joves pilosos i les fulles de forma més romboidal, entre altres característiques.
De distribució nòrdica, sol habitar indrets més elevats que el bedoll, sobretot boscs subalpins Arriba al Pirineu, i no és rar, per exemple, a la Vall d’Aran, on fa una garlanda de bosc al damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla, etc
pou del glaç

Pou de glaç de la Franquesa (Moià)
© Joan Carrera Vilardell
Cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel natural extret de les glaceres.
A Catalunya, la majoria de poues de glaç es troben situades a la vora dels corrents d’aigua de les rieres i en indrets obacs al fons de les valls, ja que el glaç que s’empouava era el que s’obtenia de la congelació de l’aigua estancada a les basses construïdes al mateix costat de les poues Les poues generalment tenen forma cilíndrica i estan fetes amb parets de pedra seca i cobertes amb una cúpula semiesfèrica del mateix material solen tenir una o més obertures petites i una porta per on entraven els que hi treballaven i per on es posaven i es treien els blocs de glaç La profunditat d’…
escola de Catí
Música
Grup de músics, originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) i dels pobles del voltant, que al s XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.
Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales 1742 L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades
vanil·lina
Química
Aldehid aromàtic que ocorre en diversos vegetals, especialment en les càpsules de la vainilla.
És un sòlid cristallí incolor, d’olor característica molt agradable, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 81°C Hom l’obté de les seves fonts naturals, tant de la vainilla com de les aigües mares resultants de l’extracció de la lignina de la polpa de la fusta en la indústria del paper
llit fluvial
Geografia
Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt heterogènia En els fons rocallosos del llit poden…