Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
Bibliografia general referent al romànic de la Cerdanya
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…
Talavera
Vista de Talavera aturonat sobre la vall del riu d’Ondara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscillen entre els 580 i els 850 m, entre els quals es destaquen la…
Sagàs
Sagàs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès entre la riera de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental).
Situació i presentació Ambdues rieres desguassen, més avall, al Llobregat El terme s’estén de NE a SW des del pont de les Goles de les Heures a l’extrem nord-est fins a l’antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel S També limiten amb Sagàs els municipis d’Olvan W, la Quar N i Santa Maria de Merlès E A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola també…
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès amb l’església de Sant Sadurní, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Mogent, fins prop de la seva confluència amb el Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m).
Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…
Cànoves i Samalús
Església parroquial de Cànoves i Samalús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, als vessants orientals del Montseny.
Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…
Canet d’Adri

Canet d’Adri
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona muntanyosa dominada per la serra de Rocacorba que separa el pla de Girona de la vall de Llémena, on hi ha el nucli més important del vulcanisme al Gironès.
Situació i presentació El terme afronta al N, per la serra de Portelles i Puigsesarques 878 m, amb Sant Miquel de Campmajor i, per la serra de Pujarnol, amb el municipi de Porqueres a llevant limita amb Camós i, pel puig deSant Dalmau 367 m i el torrent de Riudelleques, amb Palol de Revardit, municipis tots aquests de la comarca veïna del Pla de l’Estany A migdia limita amb Sant Gregori i a ponent, pel serrat de Boratuna on…
Farrera

Burg
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera), riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…
la Llitera

Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…
Sant Jaume del Cós (Tavèrnoles)
Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Savassona Fou una sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, per passar després a una simple capella rural L’església és documentada a partir de l’any 1091, quan feia poc que s’havia construït L’any 1162 és esmentada com a Sant Jaume de Cursu L’església era un alou de la canònica de Vic i tant l’església com els seus béns depenien dels canonges vigatans La principal notícia d’aquest temple és la seva dotació i construcció consta en ella que Berenguer Ató la feu construir i la dotà amb béns…
Santa Maria de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta ermita, envoltada avui per altes i desproporcionades construccions modernes ECSA - E Casas La capella és situada a la Marina de l’Hospitalet, al SE de la moderna barriada de Bellvitge Hi ha un brancal de l’autovia de Castelldefels que hi porta MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF256779 Història El lloc pertanyia al terme de la parròquia de Provençana i estava enclavat dins la partida de Banyols És documentat per primer cop el 995, en la venda que féu Elo, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa d’un camp de prat al lloc dit Lobergadello villio , que…