Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Santa Maria de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Aspecte de la façana de migjorn, amb la porta d’entrada resseguida per un guardapols motllurat ECSA - R Martí L’església parroquial de Santa Maria de Lavit és a la part alta del poble de Lavit, situat a uns 15 km de Vilafranca del Penedès, prop de Sant Pere de Riudebitlles JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF940893 Història L’església de Santa Maria va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella És molt probable que la primitiva església fos consagrada per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062 Sigui com sigui, a mitjan segle XI…
Castell de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Castell erigit prop de Talló, potser en el promontori on més endavant es fundà la vila de Bellver Es documenta des del final del segle XI fins a la primera meitat del segle XII, sempre sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya La primera notícia sobre aquesta fortalesa la proporcionen dues convinences de contingut idèntic establertes els anys 1090 i 1091 entre Folc II, vescomte de Cardona i bisbe intrús d’Urgell, i el comte Guillem I de Cerdanya Ambdós acordaren que el primer cediria al segon en feu el castell de Cardona i que Guillem faria el mateix amb el castell i la vila de Talló i la…
Sant Salvador de la Calçada (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
S’esmenta amb seguretat al segle XII Concretament, el 1180 es documenta el mas de Sant Salvador, a l’entorn de Sant Salvador de la Calçada, terme d’Olèrdola, en un establiment fet pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga a Guillem Ferragut Aquest fet comportà més tard un llarg judici, com ho demostra el plet que va tenir la muller d’Arnau de Ferragut pel mas i la vinya que hi havia al lloc de Sant Salvador de la Calçada, entre 1207 i 1211 També en el testament de Pere de Vilafranca el 1187 s’esmenta dita església, com també en el testament de Gerarda, muller de Ferrer de Vilafranca…
Sant Abdó i Sant Senén de Tor-la-ribera
Art romànic
L’indret que dóna nom al municipi, “la Torre de la Ribera”, és a 1 085 m d’altitud, damunt les Cases de la Torre i Reperós, en un coster que domina la confluència del torrent de la vall amb la ribera de Vilacarle Segurament fou el primitiu centre polític i religiós de la vall Ribagorçana, tot i que no consta mai com a lloc poblat Segons R d’Abadal, la pretesa dotació fundacional en què el comte Bernat concedia a Santa Maria d’Ovarra les villes de la Torre Tor-la-ribera i el Vilar fou confegida a la fi del segle XI De fet, d’acord amb una sentència arbitral, l’any 1119 illa Turre…
Castell de Claravalls (Tàrrega)
Art romànic
El petit nucli de Claravalls, a 337 m d’altitud, s’emplaça a llevant del tossal d’Espígol Al punt més elevat de la població es construí el castell medieval, el qual ha arribat a l’actualitat totalment modificat i en un deficient estat de conservació El lloc de Claravalls és documentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona La fortalesa de Claravalls formava part dels límits més occidentals de la marca de Berga una de les primeres referències documentals consta en el testament de Pere Ponç, datat l’any 1116, el qual llegà el castrum de Claresvals a la seva…
Sarriera

Armes dels Sarriera
Família de cirurgians notables al servei de la corona catalanoaragonesa durant els segles XIII i XIV.
Iniciada amb el cirurgià Jaume Sarriera i continuada pels seus fills, també cirurgians, Guillem Sarriera qui tingué un fill o net homònim, també cirurgià, que es casà amb Sibilla de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac i Berenguer Sarriera , qui el 1297 tractà unes hemorroides al rei Jaume II i fou encarregat per la reina Blanca de traduir del llatí al català el Regimen sanitatis que Arnau de Vilanova havia dedicat al mateix rei, tasca que complí amb gran cura i fidelitat Berenguer fou batlle de Girona, i el 1302 assistí amb el seu pare l’exèrcit reial en el setge de Montfalcó…
Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Aquesta església, convertida després en santuari, és situada al vessant nord-oriental del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes, al cantó de ponent del terme municipal Mapa 294M781 Situació 31TDG5554633 Hom pot anar al priorat a Sant Corneli amb un vehicle tot terreny o bé a peu Amb vehicle cal sortir del poble de Ridaura per un camí forestal que s’enfila vers ponent i passa pel “petroli” A la carena es passeja per la masia dels Plans fins a Collfred A la cruïlla cal agafar la pista de mà esquerra que passa a frec de Pla Traver i davalla fins a la riera de Sant Privat, poc…
Segueró

Porta de l’entrada a la casa-torre situada a la façana oriental del castell de Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró
Canà

Les noces de Canà: Jesucrist converteix l’aigua en vi (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Ciutat
Ciutat de Galilea, on, segons l’evangeli de Joan, Jesús obrà el primer miracle en convertir l’aigua en vi en unes noces.
Sembla que es tracta de Kafr Kanna, entre Natzaret i el llac de Tiberíades El tema de les noces de Canà ha estat tractat iconogràficament ja des d’època paleocristiana Destaca l’obra, de grans dimensions, del Veronès actualment al Musée du Louvre A la catedral de Barcelona es conserva, dins el retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell, una notable representació del tema
Joan Andreu Nunyes i Peris
Literatura catalana
Escriptor.
Es doctorà en medicina a València el 1589 Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola 1602 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apellacions entre 1614-19
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina