Resultats de la cerca
Es mostren 2607 resultats
barrat | barrada
Ramaderia
Dit de l’ovella blanca amb el cap i les potes negres o la que té el cap blanc amb taques negres.
baltofinès
Lingüística i sociolingüística
Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).
Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics
tretamina
Farmàcia
Substància blanca, cristal·lina, molt tòxica, soluble en l’aigua, el cloroform, l’alcohol, l’acetona, el benzè i el tetraclorur de carboni.
És emprada, com les mostasses nitrogenades, en el tractament palliatiu d’alguns tipus de càncer
camisó
Peça de roba blanca amb coll, que hom es posava per cobrir el pit en lloc de camisa o damunt d’aquesta.
carrer
Disseny i arts gràfiques
Franja blanca en la composició d’un text, formada per la coincidència de l’espai entre dues paraules en diverses ratlles consecutives.
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
La primera escultura trescentista al monestir de Santes Creus
Art gòtic
Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…
teatí
Cristianisme
Membre de l’orde de clergues regulars fundat per sant Gaietà de Thiene.
Fou creat el 1524 a la basílica de Sant Pere del Vaticà, amb la participació de Giovanni Pietro Carafa, el futur Pau IV, i altres importants personatges, per a la santificació i cultura dels seus membres i esplendor del culte Les seves primeres cases fora d’Itàlia foren les de Madrid 1629 i de Saragossa 1631, fundades per Placido Frangipane Mirto, predicador de Felip IV de Castella, que fundà també el convent de Barcelona 1632 La casa de Nostra Senyora de l’Esperança i Sant Macià de Barcelona s’afermà durant el s XVII i s’establí a la plaça de Santa Anna 1654, on mantingué l’església fins a…
Eugeni Fornells i Juncosa
Pintura
Pintor.
Féu els seus estudis artístics a l’Acadèmia Fortuny, a Reus, amb el mestre Ramon Casals i Vernis A Barcelona, fou amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic Emigrà, el 1908, a Buenos de Aires, i, després d’una curta temporada, s’establí a Rosario, on installà el primer taller de vitralls Fou professor d’art a l’Associació de Foment de Belles Arts 1929, organitzador dels cursos de dibuix i professor a l’Ateneu Popular 1913 Aquesta darrera institució el comissionà, el 1916, per estudiar mètodes i funcionament de les associacions culturals espanyoles També fou professor de dibuix a l…
homòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigògens amb peces bucals picadores i xucladores en forma d’un fibló doblegat en repòs sota el tòrax.
Tenen ales generalment en nombre de dos parells, iguals i membranoses, però a vegades són àpters com el pugó i la cotxinilla femella Presenten un petit escut triangular entre les bases de les ales plegades Es nodreixen de sucs vegetals i són hemimetàbols Els que habiten sobre plantes conreades el pugó i la cotxinilla són nocius per a l’agricultura i la jardineria Inclou unes 32 000 espècies, distribuïdes en nombroses famílies Famílies i representants més importants de l'ordre dels homòpters auquenorrincs grup dels cicadomorfs cicàdids Cicada sp cigala tibicínids Cicadetta sp cigala grup dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina