Resultats de la cerca

Celebrà el seu primer congrés el 22 d’octubre de 1922 a Palma, Mallorca, amb delegats de Palma, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1 113 afiliats en fou elegit secretari general Miquel Rigo El seu òrgan de premsa fou Cultura Obrera Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer del 1938, a Menorca

Posteriorment, a Turquia prengué el sentit de cap militar o civil A Algèria, sota l’administració turca, designà el comandant de les tropes de geníssers que del 1659 al 1671 s’apoderà del govern, i deixà als paixàs només atribucions honorífiques Sota l’administració francesa, aquest títol fou superior al de caid El títol d’agà passà als països islàmics orientals

En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial

Ofereix una formació filosoficoteològica, així com d’altres ciències humanes i religioses Es poden obtenir els graus de Diplomatura i Llicenciatura en Ciències Religioses en les especialitats de Diàleg Interreligiós, Ecumènic i Cultural, i Teologia Bíblica amb valor eclesial i civil Ofereix els estudis amb la doble modalitat de presencials i per internet Els estudis online són pioners en l’àmbit mundial

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

Doctor en dret, representà el collegi d’advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881 És autor de Lo nou còdic civil 1881, en el qual defensa el dret català Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos , inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista El Eco de la Montaña  1862-68

Fou una de les figures capdavanteres de l’hoteleria barcelonina Gerent de l’hotel Colon i després del restaurant de l’estació de França, publicà Una generació d’hostalers 1952, que és una mena d’història contemporània del gremi, i les memòries Confessions 1960, on planteja el drama de consciència durant la guerra civil Era pare del comediògraf i empresari Xavier Regàs

Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873

El 1896 ingressà a l’exèrcit en el cos d’intendència Fou president 1933 de la comissió encarregada d’elaborar un Estudio geográfico de Mallorca, desde el punto de vista económico Destinat a Balears i València, durant la Guerra Civil Espanyola fou cap del servei d’intendència És autor de La intendencia de Baleares en el Glorioso Alzamiento Nacional 1936-1939 1940

Al juliol del 1936 hagué d’interrompre les activitats, però fou una de les poques societats que sobrevisqué a la Guerra Civil, ja que el mateix 1939 inicià de nou els concerts Entre el 1950 i el 1958 visqué els moments més brillants de la seva activitat El darrer concert es va presentar al final de la temporada 1982-83