Resultats de la cerca

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano 1833 Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos L’any 1861 creà els Concerts…

Compaginà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de París, on fou alumne de L Boëllmann, H Büsser i G Caussade El 1913 guanyà el Premi de Roma de composició amb la cantata Faust et Hélène Durant l’època en què estigué al capdavant del Conservatori de Versalles 1931-41 en dirigí la reforma pedagògica, i durant l’ocupació nazi fundà l’Orchestre des Cadets i un cor infantil per tal d’impedir la deportació dels alumnes a Alemanya El control cartesià que marcà la seva música no impedí, però, l’expressió dels sentiments, i les seves composicions revelen un esperit…

El 1972 ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de Gérard Jarry i on al cap de quatre anys es diplomà amb primers premis en violí i música de cambra El 1986 es presentà al Festival de Lucerna amb la Filharmònica Txeca dirigida per V Neumann Aquell mateix any fou distingit amb el primer premi del Concurs Cajkovskij de Moscou El 1987 debutà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de la ciutat dirigida per Jeffrey Tate, i realitzà una gira per diversos festivals europeus amb l’Orquestra Nacional de França i L Maazel Aquest fou l’inici d’una llarga successió de concerts amb…

Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio…

Estudià literatura a la Sorbona i música privadament L’any 1958 fou nomenat vicepresident de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i posteriorment exercí de crític en "Le Monde" i "Le Figaro littéraire", com també en revistes estrangeres, entre les quals "Melos" i "Musical America" Així mateix, a partir del 1958 organitzà els concerts Musique d’aujourd’hui al Théâtre National Populaire de París Redactor de monografies acadèmiques d’estil enciclopèdic R Strauss , 1949 J Brahms , 1955 F Liszt , 1960 H Wolf , 1967 La musique allemande , 1967 Webern , 1969, fou un…

Nascut en una família de músics, inicià la seva educació musical de molt jove Al Conservatori de París obtingué el primer premi de percussió Posteriorment reorientà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1963 es traslladà als Estats Units, on fou deixeble d’E Leinsdorf, P Monteux i L Stokowski De retorn a Europa, fou nomenat director del Teatre de Metz i, el 1968, del Capitoli de Tolosa, del qual fou director general entre el 1973 i el 1982 Convidat a dirigir altres teatres de França i d’altres països, hi combinà l’òpera i el repertori simfònic Des del 1987 és el…

Fou un alumne brillant del Conservatori de París, on aconseguí els primers premis de música de cambra amb Jacques Février, piano amb Aline van Barentzen, música de cambra professional amb Joseph Calvet, acompanyament de piano amb Henriette Puig-Roget i contrapunt amb Simone Plé Caussade Des del 1969 és professor d’aquest centre S’ha dedicat especialment a la música de cambra, però també ha destacat com a acompanyant de primeres figures del cant És convidat assíduament pels festivals de Dubrovnik, Kuhmo, Moscou, Nàpols i Newport, entre d’altres, i ha participat en els de Prada i…

Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’honors oficials…

Fou influït per Cézanne i, més tard, passà per una etapa cubista Saint-Séverin 1909, collecció Mayer de Zuric, tres versions de la torre Eiffel Kunsthalle de Basilea, Guggenheim Museum de Nova York i collecció particular alemanya Creà una pintura en funció de la llum i del moviment del color pur, que fou la primera manifestació de pintura abstracta a França Finestres 1912, Homenatge a Louis Blériot 1914, Musée de Grenoble La seva pintura fou considerada per Apollinaire com a símbol de l’ orfisme Després d’un període figuratiu 1915-30, en què visqué a Espanya i a Portugal 1914-21, i al qual…

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…