Resultats de la cerca

Quan els angles són obtusos hom l’anomena centellat, si són rectes, viperat, i si són aguts, dentat

Aplicant-li una correcció pot ésser transformada en altura meridiana

Aplicant-li una correcció pot ésser transformada en altura meridiana Ofereix menys garantia que l’altura circummeridiana

Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la…

El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més…

Situació Interior de l’església, vers ponent, on es conserven la volta i estructura romàniques ECSA - J AAdell L’església de Sant Martí d’Estet és situada a la part alta del nucli semiabandonat del mateix nom, al qual s’arriba per un trencall de la carretera de Bissaürri a Gavàs JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH954052 Història Aquesta església es documenta des del 1068, any en què en el capbreu dels delmes de Castilló de Sos figura el prevere Iquila de Sant Martí d’Estet Probablement, el lloc va ser concedit pels Erill a l’orde de l’Hospital JBP Església És un edifici d’una sola nau, coberta…

Situació Detall de les escasses restes d’aquest habitatge o fortificació que domina la Noguera de Tor ESG Les restes d’aquest antic habitatge es troben a l’anomenat Tossal Rostides, un contrafort del vessant oest de la Serra Capitana que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, al N d’Iran Mapa 32-10 213 Situació 31TCH173038 Per a arribar-hi des del poble d’Iran, cal seguir una pista nova que va al Pont de Saraís, per on es creua la Noguera de Tor Justament en el segon revolt del camí cal deixar el cotxe, pujar en direcció W, i en deu minuts s’arriba al capdamunt de l’elevació on hi ha la…

Situació Vista de l’església des del costat est, amb la testera plana que va reemplaçar el primitiu absis i el campanar afegit a l’obra original ECSA - JA Adell L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és situada als afores del poble d’Irgo de Tor, a ponent del nucli urbà Mapa 32-10 213 Situació 31TCH168018 Per a anar-hi s’ha de seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent, i un cop passat Igüerri, cal seguir la mateixa carretera, la qual després d’haver fet un recorregut aproximat d’1 km passa pel poble d’Irgo de Tor JAA-MLIR Història Fins a l’actualitat…

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis romànic totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és a la caseria de Torre d’Obato, que es localitza al sector nord de l’antic terme de Graus, a la ribera dreta de l’Éssera, entre els barrancs de la Quadra i de Risal Mapa 31-11250 Situació 31TBG808794 A Torre d’Obato s’hi arriba per la carretera C-139 que mena a Panillo, agafant el primer branc que surt a mà dreta JBP-JAA Història Ara per ara, no es disposa de cap notícia que pugui illustrar algun aspecte concret de la història de l’església de Sant Pere ni del poble…

Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques “fecit operari castrum de Riardo et fecit operari castrum de Furchis” Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII els anys 1188 i 1193 l’abat…