Situació
Vista, vers llevant, dels vestigis que encara queden d’aquesta antiga església.
ECSA – J.A. Adell
Les restes de l’església de Sant Andreu de Cornellana es troben en el cementiri d’aquesta població, situada sobre la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols. (JAA-MLIC)
Mapa: 35–11(254). Situació: 31TCG795800.
Història
El lloc de Corneliano apareix esmentat d’ençà del 835 en el precepte atorgat a Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella; però el castell de Cornellana no apareix fins a l’any 1023, quan la vila i torre de Cornellana és venuda al bisbe d’Urgell. El kastrum de Corneliana és esmentat l’any 1035 entre les deixes del bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell i en un altre document de 1072. L’emplaçament de les restes arquitectòniques de l’església de Sant Andreu dalt d’un turó, damunt de l’actual poble de Cornellana, fan pensar que aquesta església fóra la capella del castell de Cornellana, situat en aquest indret estratègic, construïda amb sumptuositat.
De l’església s’han conservat només algunes filades de pedra ben escairada; diu la tradició que amb la seva pedra es construí part de l’actual església de Sant Pere del poble de Cornellana. (MLIC)
Església
Era un edifici de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un plec que devia formar un arc presbiteral, i del qual avui només es conserven part dels murs absidals, nord i ponent, mentre que la meitat sud de l’església és reduïda, pràcticament, als seus fonaments. Això impedeix de saber-ne amb certesa el sistema de coberta, però l’estructura i el gruix dels murs permeten de suposar que es devia tractar d’una volta de canó, probablement sense cap tipus de reforç.
No s’ha conservat cap finestra, però el parament del mur absidal sembla indicar que al seu centre n’hi devia haver una. La porta era situada en el mur de ponent, i pels vestigis conservats, era precedida d’un atri, com una perllongació de la nau, que pel que sembla devia ser contemporani del conjunt de l’obra. De la porta només es conserva el basament del seu brancal nord, que permet veure que es tractava d’una portada ornamentada amb arcs en degradació. D’aquests arcs almenys un era suportat per columnes, de les quals es conserva una base, in situ, feta de marbre blanc, formada per un tor i una escòcia molt allargada.
Resulta molt raonable de suposar que els dos capitells i els fragments escultòrics que es troben reaprofitats en el parament de la façana de la casa situada al costat de l’actual església parroquial de Sant Pere de Cornellana procedeixen d’aquesta portada de l’església de Sant Andreu.
L’aparell és de carreus ben tallats i polits (avui són molt erosionats), disposats en filades irregulars, però molt ordenades, amb presència de peces disposades de llarg i través, omplint tot el parament.
La disposició dels paraments, com també les proporcions i molt especialment la presència de la portalada i l’atri, posen en evidència que es tracta d’una obra molt ambiciosa, realitzada amb un bon domini dels recursos tecnològics i ornamentals, característics de l’arquitectura de la plenitud del segle XII, però que pot allargar-se fins al segle següent. (JAA-MLIC)
Portada
Dos capitells i dos fragments d’arquivolta que, probablement procedents de la portada de l’església, avui es troben encastats al mur d’una casa propera.
ECSA – J. A. Adell
De l’església de Sant Andreu de Cornellana es conserven alguns elements escultòrics procedents de la seva portada: una base, dos capitells, dos fragments de fust o d’arquivolta i un relleu. Tots ells fan suposar que la portada devia tenir una estructura molt senzilla, formada per dues columnes a banda i banda i una arquivolta.
La base, situada encara al lloc on sembla que originàriament hi devia haver la portada, és de pedra, amb una estructura gairebé cúbica i un petit esbiaix a les dues cares visibles; no presenta cap tipus d’ornamentació.
Pel que fa als capitells, reaprofitats en el mur d’una casa al costat de l’església, presenten una decoració escultòrica que s’adequa perfectament al repertori romànic. El que es troba col locat més amunt és una variant molt esquematitzada del capitell corinti clàssic. Presenta dos registres. El superior desenvolupa, a cada angle, dues fulles que acaben en voluta. El registre inferior també presenta motius vegetals, que atès el seu gran esquematisme i la rusticitat de la seva execució, gairebé no deixen veure el model originari.
El segon capitell, que es conserva en molt mal estat, barreja elements vegetals i zoomòrfics. A les cares apareix una voluta, que segueix el mateix model estilitzat del capitell anterior, un cap molt malmès i, a l’angle, dos animals afrontats, probablement aus. Les representacions d’animals afrontats tenen el seu origen en una tradició oriental que tindrà fortuna a occident a partir del segle XII.
L’àmbit popular on s’han de situar aquestes obres arcaïtzants no pot fer retardar l’execució dels capitells a l’inici del romànic. Així, el repertori iconogràfic emprat i llur esquematització fan proposar una datació tardana, no anterior al segle XIII.
Resta parlar del relleu romànic que decora també la paret de l’esmentada casa. És molt erosionat i representa la figura d’un quadrúpede. Segurament també degué formar part del conjunt escultòric de la portada de l’església. (CBS-LBM)
Bibliografia
- Abadal, 1926–50, pàg. 247; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 383, pàgs. 90–91, i doc. 463, pàgs. 164–166; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 844, pàgs. 201–202.