Resultats de la cerca
Es mostren 2662 resultats
Werner Egk
Música
Compositor alemany, de cognom real Mayer.
Autodidacte d’estil eclèctic, dirigí a Berlín la Berliner Staatsoper 1936-40 i l’escola superior de música 1950-52 És autor d’òperes Die Zauberzeige , 1933 Peer Gynt , 1938, amb text d’Ibsen Columbus , 1942 Der Revisor , 1957, amb text de Gogol’ i de ballets Joan von Zarissa, 1940 Die chinesische Nachtigall , 1953, etc
Clemens Heinrich Krauss
Música
Director d’orquestra austríac.
Fou director de les òperes de Viena, Berlín i Munic i del Festival de Salzburg, on dirigí sobretot òperes de RStrauss, gran amic seu Collaborà amb ell en el llibret de Capriccio, l’estructura de la qual dirigí a Munic 1942 El 1927 dirigí, al Liceu de Barcelona, els concerts commemoratius del centenari de Beethoven
George Bancroft
Historiografia
Historiador i polític nord-americà.
És autor d’una History of the United States 1837-74, en deu volums, i d’altres obres històriques Fou secretari de marina 1845-46 i fundador de l’escola naval d’Annapolis Demòcrata antiesclavista, donà suport a Lincoln durant la guerra de Secessió Fou ambaixador a Londres 1846-49 i a Berlín 1867-74
Rudolf Brummer
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professà a Rostock 1946-58, a la Freie Universität Berlin 1958-59 i a Magúncia 1959-72 Director de l’Auslands und Dolmetscherinstitut de Germersheim Especialista en Ramon Llull, collaborà en diverses revistes europees i publicà, entre d’altrs, Katalanische Sprache und Literatur Ein Abriss 1975 i Bibliographia Lulliana Ramon-Llull-Schrifttum 1870-1973 1976
Herbert von Karajan
Música
Director d’orquestra austríac.
Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a Aquisgrà 1934…
Michael Gielen
Música
Director d’orquestra i compositor argentí d’origen alemany naturalitzat austríac.
Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E Leuchter 1942-49, i posteriorment a Viena, amb J Polnauer 1950-53 El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena 1954-60 De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm 1960-65 i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica 1969-72 i de l’Òpera Nacional Holandesa 1973-76 El 1977 fou nomenat director general de música de…
Ernst Gamillscheg
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències…
Aurèle Nicolet

Aurèle Nicolet
© Fototeca.cat
Música
Flautista suís.
Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels seus…
,
Bertrand Tavernier
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Fou, de primer, crític i estudiós del cinema nord-americà El 1963 debutà en la realització amb Les baisers , però no fou sinó els anys setanta que desenvolupà una obra, basada en l’estudi de la història i de la quotidianitat Entre d’altres dirigí Que la fête commence 1974, L’horloger de Saint Paul 1973, Os de Plata del Festival de Cinema de Berlín 1974 i premi Louis Delluc, Le juge et l’assassin 1975, Une semaine en vacances 1980, Un coup de torchon 1981, Un dimanche à la campagne 1984, premi a la millor direcció al Festival de Canes 1984, Round Midnight 1986, La vie et rien d’autre 1989, L-…
Sezession
Mot utilitzat als països germànics per a designar les tendències artístiques d’alguns grups caracteritzats per l’abandó de la tradició acadèmica del segle XIX i de les associacions artístiques oficials i per l’intent de renovar el gust, bé que sense haver elaborat unes doctrines ben definides.
L’ideal del moviment correspon al del Modernisme N’existiren a Munic fundat l’any 1892, a Berlín 1893 i a Viena 1897 Per la importància dels seus components i de les seves obres arquitectòniques, el nucli vienès fou, en molt, el més important Constituït en els inicis per dinou membres, cal esmentar, entre ells, O Wagner, A Loos, J Hoffmann, JM Olbrich i G Klimt Encara que les construccions d’O Wagner tingueren una gran influència, hom considera que la construcció més representativa del moviment és el palau d’exposicions de la Wiener Sezession, a Viena 1898, obra de JM Olbrich, en què es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina