Resultats de la cerca
Es mostren 1714 resultats
John Kenneth Tavener
Música
Compositor i organista anglès.
Estudià música a la Royal Academy of Music 1961-65, on tingué com a mestre L Berkeley, i el 1965 guanyà el premi de composició Rainier de Mònaco per la seva cantata Cain and Abel Del 1969 al 1974 fou professor de composició al Trinity College de Londres i organista en diverses esglésies Es guanyà el favor del públic amb les obres The Whale 1965-66 i Celtic Requiem 1969, que obtingueren un ressò inhabitual en obres de música contemporània gràcies a l’interès que hi mostrà Apple, la discogràfica dels Beatles En algunes composicions s’inspirà en textos literaris castellans, com és el cas d’…
,
Gaspar Cassadó i Moreu
Gaspar Cassadó i Moreu a la dreta, amb Y. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i compositor, fill de Joaquim Cassadó i Valls.
Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a violoncel Si bé…
,
Emanuele d’Astorga
Música
Nom amb el qual és conegut el compositor italià d’origen castellà Emanuele Gioachino Cesare Rincón d’Astorga.
Era el fill segon de la família Rincón d’Astorga, d’origen espanyol, establerta a Sicília el 1624 El 1698 estrenà a Palerm La moglie nemica perduda, i de seguida marxà cap a Roma Allí entrà a formar part del cercle de l’ambaixador espanyol i conegué el poeta Biancardi, amb qui emprengué una vida errant i aventurera Sembla que cap al 1709 anà a Barcelona, on l’arxiduc Carles d’Àustria havia establert la seva cort reial i pogué estrenar i dirigir la seva òpera pastoral Dafni A Barcelona es feu amic de Caldara i junts anaren a Viena i passaren al servei de Carles, ara emperador 1711, on s’…
,
vibrato
Música
Tipus d'ornamentació consistent en l’oscil·lació lleugera de l’afinació d’una no ta, de velocitat variable, produïda amb finalitats expressives i/o de qualitat sonora.
Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’ornament…
Francisco Escudero
Música
Compositor basc.
Estudià primer en una acadèmia de música i després al conservatori de la ciutat en aquest darrer centre fou deixeble de Beltrán Pagola en les disciplines de piano i composició El 1931 es traslladà a Madrid i estudià amb Conrado del Campo al conservatori d’aquesta ciutat El 1932, gràcies a unes beques, amplià els seus estudis a França i a Alemanya Durant aquest període tingué com a mestres compositors de la talla de Paul Dukas, Paul Le Flem i Andreas Wolff El 1937 guanyà el Premio Nacional de Música pel Quartet de corda 1936-37 Catedràtic d’harmonia i composició al Conservatori de…
,
tralla
Corda que hom passa per damunt dels àrguens, etc, per subjectar la càrrega que s’hi tragina.
pinya de rosa
Transports
Pinya que hom fa a l’extrem d’una corda, tot donant-li forma de pom boterut.
metàmer
Biologia
Cadascun dels segments embrionaris en què es divideix el mesoderma a cada costat de la corda dorsal.
Donen lloc, per un costat, a la musculatura de la paret dorsilateral del cos, i, per l’altre, a l’eix esquelètic dels vertebrats
cistre

Cistre holandès de 1776
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, amb cordes metàl·liques, molt usat als segles XVI i XVII arreu d’Europa.
També és anomenat cítara Té el cos piriforme, amb el fons gairebé pla La caixa, de poca fondària, sol tenir unes prominències decoratives característiques al punt d’inserció del mànec En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Amb un tir d’uns 45 cm, la fondària decreixent de la caixa harmònica arriba fins a menys de 3 cm Pel que fa a les mides generals, el podem situar entre la guitarra i la mandolina Les cordes, tensades des d’un claviller gairebé pla, generalment ornamentat i amb un ganxo característic a la part de darrere, se subjecten…
clau d’afinació
Música
Eina per a afinar certs instruments de corda (piano, arpa, saltiri, etc.) que també s’anomena temprador.
En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina