Resultats de la cerca

D’origen dubtós, ha estat identificat com el monjo Grigorij Otrep'ev Serví el rei Segimon III de Polònia, que l’utilitzà en els seus projectes russos Aprofitant el desordre intern de Rússia, Demetri, sostingut per un exèrcit de polonesos, cosacs i nobles, usurpà la identitat i la corona de l’hereu d’Ivan el Terrible, Demetri Ivanovič, mort el 1591 Fou derrotat per Borís Godunov 1605, però a la mort d’aquest fou proclamat tsar La seva indiferència pels costums nacionals, el seu catolicisme, els seus lligams amb Polònia i els seus excessos el feren molt impopular Morí assassinat

Fill d’Enric III i d’Elionor de Provença Dedicà els primers anys del seu regnat a reformes legals i administratives prohibí als jueus el préstec amb interès 1275, però els permeté de comerciar, fins que el 1290 n’ordenà l’expulsió Annexà el País de Galles a la corona Durant el seu regnat adquirí una gran importància el parlament, i la reunió d’aquest organisme celebrada l’any 1295, que rebé el nom de Parlament Model, fixà el funcionament i l’organització del sistema parlamentari Vidu d’ Elionor de Castella , es casà amb Margarida, germana de Felip IV de França

Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia

Segon fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X 1316, i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims 1317, amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers 1317 i els borgonyons i xampanyesos 1318 a més, aturà la guerra de Flandes 1320 Reforçà l’administració del regne, desenvolupà les milícies urbanes i perfeccionà l’organització financera

Fill de Lluís de França, comte d’Évreux Es casà 1317 amb Joana II , reina de Navarra i comtessa de Xampanya El 1328, juntament amb la seva muller, fou proclamat per les corts rei de Navarra Hagué de renunciar, però, a la corona de França i als drets de Joana sobre aquesta Lluità contra Castella a Tudela 1335 i s’alià amb Pere III de Catalunya-Aragó , que es casà amb la seva filla Maria 1338 Collaborà amb Alfons XI de Castella en el setge d’Algesires 1342 Fou l’iniciador de la dinastia navarresa dels Évreux

S'estén per una plana baixa amb molts llacs Measca, Con i Coirib i per uns massissos calcaris, no més alts de 800 m, que la tanquen a l’oest i formen una costa abrupta És una de les regions més pobres d’Irlanda, la qual cosa n'afavoreix l’emigració i el despoblament La població viu dispersa en petits nuclis Administrativament és dividida en cinc comtats Correspon a l’antic regne gaèlic homònim fundat vers l’any 150 Des del segle V fins al XIV, que passà a la corona anglesa, fou un estat independent

Aquestes mercaderies eren desembarcades, una vegada l’any, a diverses ciutats de l’Amèrica Llatina, en ocasió de llurs fires

Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació

El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals representats per…