Resultats de la cerca

Dedicà la seva actuació professional a l’organització de l’Acadèmia Cots, fundada pel seu pare Ramon Cots i Cazador el 1879, fins a convertir-la en la més important dels Països Catalans per a l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes, amb centre a Barcelona i amb 15 sucursals El 1918 fundà l’Editorial Cultural per a la publicació d’obres de text, algunes de les quals dedicades a l’ensenyament del català

Dirigí els periòdics Diari de Mataró i Llibertat S’exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a La Dépêche , escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963 És pare del promotor cultural Ramon Gual i Casals

Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…

Francesca Bonnemaison Barcelona, 1872-1949, pedagoga i figura notable del nacionalisme conservador català, sobresortí com una de les impulsores més importants del moviment català de promoció de la dona a Catalunya Fou una dirigent destacada del reformisme social catòlic i impulsora de nombroses activitats com la celebració del Primer Congrés de Treball a Domicili 1917 La seva obra més significativa fou la creació i direcció de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-36 Creat inicialment a partir de l’"Obra de Bones Lectures”, una agrupació femenina de caràcter benèfic…

És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que la seva…

Per la seva tradició estudiantil, concentra una extensa oferta universitària Universitat Panthéon-Assas, Campus de Jussieu, biblioteca Sainte-Geneviève, Escola Normal Superior, etc i cultural Theâtre de l’Odéon i Museu de Cluny Té també monuments destacats, com el Panteó i el palau i els jardins de Luxemburg, seu del Senat francès L’origen del topònim es remunta a l’edat mitjana quan el llatí era la llengua acadèmica utilitzada per les escoles universitàries installades a la zona

Situada a la desembocadura del Šventoji en el Nemunas, té port fluvial i és un nucli industrial i un nus ferroviari i de carreteres Hi ha indústries metallúrgica, alimentària, tèxtil i de la fusta És un centre cultural ja en parlen els annals del començament del s XI En 1920-44 fou capital de la Lituània independent Després de l’annexió d’aquest territori a l’URSS 1945, formà part de la RSS de Lituània fins el 1991

El paranimf de la Universitat de Barcelona acull el Primer Congrés Català en Defensa de l'Estat de Dret, en el qual prenen part més de 400 juristes Impulsat, entre d’altres, per Òmnium Cultural, Alerta Solidària, Collectiu Praga o la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya, el Congrés denuncia la falta d’independència de la cúpula del poder judicial a Espanya i les seves pràctiques lesives per als drets fonamentals, especialment en relació amb l’independentisme català

Al Saló de Cent de l’Ajuntament té lloc l’acte de lliurament dels premis Ciutats de Barcelona, que reconeixen realitzacions durant l’any anterior de persones i entitats en l’àmbit cultural Entre els 23 guardonats hi ha el músic Jordi Savall projecció internacional, el fotògraf Joan Fontcuberta assaig, Antoni Hervàs arts visuals, Carles Rebassa literatura en català, Mariana Enríquez literatura en castellà, Miquel Desclot traducció, Toni Massanés gastronomia i l’equip Flores Prats arquitectura

Se celebra al Pavelló Nou de Lleida la Nit de Santa Llúcia, la festa literària més destacada del món cultural català L’escriptor Emili Teixidor és guardonat amb el premi Sant Jordi de novella per l’obra El Llibre de les Mosques Pel que fa als altres premis més rellevants, Pep Rosanes guanya el Carles Riba de poesia amb Les torres del silenci , i Cèlia Sànchez, el Mercè Rodoreda de contes amb El tacte de l’ametlla