Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872-1949), pedagoga i figura notable del nacionalisme conservador català, sobresortí com una de les impulsores més importants del moviment català de promoció de la dona a Catalunya. Fou una dirigent destacada del reformisme social catòlic i impulsora de nombroses activitats com la celebració del Primer Congrés de Treball a Domicili (1917). La seva obra més significativa fou la creació i direcció de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1909-36). Creat inicialment a partir de l’"Obra de Bones Lectures”, una agrupació femenina de caràcter benèfic situada a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, l’Institut de Cultura esdevingué una entitat de promoció de l’educació, la cultura i la formació professional de la dona. Situada al carrer d’Elisabets, i més endavant al carrer de Sant Pere Més Baix, tingué un creixement notable i arribà a tenir més de 8 000 alumnes l’any 1930. En matèria educativa oferí un ampli programa docent amb matèries de cultura general i d’estudis comercials. Oferí matèries noves en l’ensenyament femení (mecanografia, taquigrafía, càlcul mercantil, comptabilitat, idiomes, etc.) que donaven una formació professional a les alumnes, de cara a les noves ocupacions en el sector dels serveis. L’Institut tingué una gran projecció a través de la seva biblioteca, la revista “Claror” i les activitats d’extensió cultural on participaren figures significatives del món polític i cultural català com Francesc Cambó o Eugeni d’Ors. D’iniciativa privada i promogut per dones, l’Institut fou l’obra de cultura femenina més significativa del primer terç de segle.
Teresa Claramunt (Sabadell 1862-Barcelona 1931), obrera tèxtil, fou una destacada dirigent sindicalista i activista anarquista. Organitzà grups anarquistes a Sabadell i fou detinguda arran dels atemptats anarquistes del final del segle passat. Detinguda i exiliada en diverses ocasions per la seva militància, fou una figura rellevant en la propaganda anarquista. Tingué un paper significatiu en la vaga general de Barcelona del febrer del 1902 i arran dels esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909) fou confinada a Saragossa, on promogué el moviment anarcosindicalista. També destacà per la seva militància feminista en defensa dels interessos de les dones obreres. L’any 1891 impulsà la creació de la primera associació autònoma de treballadores de tots els oñcis a fi de defensar-ne els interessos laborals. En els seus escrits denuncià l’opressió específica de l’obrera com a “esclava de l’esclau” i reivindicà la dignificació del treball femení i la seva valoració social. Fou una de les primeres anarquistes que defensà l’emancipació de la dona i la primera que formulà la idea que l’autoemancipació femenina podia acabar amb l’hegemonia cultural, social i laboral dels homes. El 1903 publicà un dels primers fulletons sobre la condició social de la dona des de la perspectiva del feminisme anarquista: “La dona, consideracions sobre el seu estat davant les prerrogatives de l’home”. Reivindicà el dret de les dones a participar en tots els nivells de la vida social i política i rebutjà tota pretensió de monopoli masculí en el camp del treball o la vida social. Morí a Barcelona el 1931, retirada de la vida pública a causa d’una paràlisi.
“Feminal”, 25-11-1917.
AC / G.S.
Carme Karr (Barcelona 1865-1943), escriptora i periodista, fou una de les dirigents feministes més destacades del moviment d’emancipació de la dona del començament del segle XX. Amb el pseudònim L’Escardot publicà a “Joventut” les primeres narracions. Després publicà Volves (1906) i Clixés (1906) i obres teatrals. La rellevància política que la va caracteritzar sempre derivà de la seva actuació destacada com a conferenciant i escriptora en defensa del feminisme i l’emancipació de la dona. Fou directora de la revista “Feminal” (1907-17), publicació mensual, suplement d’”Ilustració Catalana”, una plataforma decisiva de promoció cultural i defensa dels interessos socials i culturals de la dona. El seu llibre Cultura femenina. Estudi i orientacions (1910) plantejà la preocupació per la millora del model educatiu femení a partir de les coordenades d’una pedagogia moderna i renovadora per a la formació de la dona burgesa culta i instruïda. Les seves iniciatives educatives es concretaren en la direcció de La Llar, primera residència per a professores i estudiants.