Resultats de la cerca

Després d’estudiar el batxillerat s’interessà pel cinema, la interpretació i el periodisme, i arribà a ser redactor de la revista Gaceta del Cine  1958 Al principi de la dècada del 1950 feu el meritoriat en cinema i teatre, i escriví i dirigí dos curts, Persecución i La cita 1952 Després treballà en les companyies teatrals de Lope de Vega, Martín Sabatini i Lope de Rueda El 1953 començà la seva veritable carrera professional com a tècnic de direcció, secretari i ajudant, i participà en prop de quaranta produccions i coproduccions rodades a Barcelona i Madrid, al costat de reputats directors…

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…

L’any 1871 ingressà a la companyia de Jesús, a Andorra Feu una part dels estudis eclesiàstics a França i fou ordenat sacerdot el 1888 Cursà matemàtiques a Barcelona amb Laureà Clariana 1890-91 Destinat a América, a l’Havana estudià meteorologia amb Benet Vinyes després, a Georgetown, als Estats Units, amplià aquests estudis sota la direcció del professor Hagen 1891-93 Destinat a l’Observatori de Manila Filipines el 1893, hi collaborà sota la direcció del seu fundador, el jesuïta F Faura, i n'esdevingué posteriorment director 1897 A Georgetown, inventà un tipus de telescopi zenital de reflexió…

Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le Havre, on li…

Format per la confluència del Juruena i el São Manuel, que neixen respectivament a la Serra dos Parecís i al límit septentrional del Mato Grosso, manté una direcció SW-NE i desemboca prop de Santarém Presenta ràpids en el curs superior i mitjà És navegable després d’Itaituba

Neix al vessant oriental de la Selva Negra, i en direcció al nord drena el land de Baden-Württemberg passa per Stuttgart i Heidelberg i desguassa al Rin prop de Mannheim Rep el Jagst i l’Enz, i és aprofitat com a via de navegació des de Stuttgart

Neix a la Serralada Oriental, flueix en direcció nord-est i rep per l’esquerra el Madidi i el Madre de Dios , i a la frontera amb Brasil, a Villa Bella, se li uneix per la dreta el Mamoré i dona origen al riu Madeira , afluent de l’ Amazones

Neix de la unió del Bandama Roig i del Bandama Blanc flueix en direcció meridional, rep el Nzi per l’esquerra i desguassa al golf de Guinea arran de la localitat de Grand-Lahou Aigua amunt de l’embocadura és navegable uns 50 km per a petits vaixells

Format a les muntanyes de Montenegro, té el màxim cabal en març-abril 1500 m 3 /s Seguint la direcció S-N, fa de límit entre Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia A la seva vora, el 1914, les tropes austrohongareses superaren la resistència sèrbia, però deturaren llur avanç

Neix al Chotanāgpur i, seguint la direcció W-E, passa per Āsansol i Burdwān, on gira cap al sud quasi a la desembocadura, en el delta del Ganges, s’uneix amb el Hooqhly La seva vall és l’àrea carbonífera i de potencial hidroelèctric més important de l’estat