Resultats de la cerca
Es mostren 1649 resultats
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums…
regió
Música
Terme emprat per A. Schönberg per a designar les diferents àrees tonals que pot incloure una única tonalitat.
Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de referència…
Jordi Pericot i Canaleta
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, teòric i pedagog del disseny, i semiòleg.
Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…
Pere Jaume Borrell i Guinart

Perejaume
Institució de les Lletres Catalanes/Txema Salvans
Pintura
Literatura catalana
Pintor i poeta, conegut com Perejaume.
Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les…
,
Lluís Graner i Arrufí

Lluís Graner i Arrufí en un retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC, a Barcelona
(CC0)
Pintura
Pintor i empresari teatral
Vida i obra Deixeble de l’escola de Llotja i del taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París, pensionat per la Diputació 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista —com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras— i el retrat, prenent per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, de París 1889, Berlín 1891, Barcelona 1896 i Madrid 1895, 1897 i 1901 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891…
editorial
Article periodístic, generalment sense signatura, sobre un tema d’actualitat —ideològic, polític, simplement polèmic, etc.— que els periòdics publiquen en lloc preferent i que exposa el punt de vista de la direcció.
Eulàlia Valldosera
Art
Artista.
Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…
Colin Luther Powell
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Procedent d’una família d’immigrants jamaicans, el 1958 ingressà a l’exèrcit nord-americà Serví a la guerra del Vietnam 1962-63 i 1968-69 i el 1971 es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Washington Coronel 1975 i tinent general 1986, comandà un batalló a la República de Corea 1973-74 i divisions als EUA 1981-83 i a Europa 1986-87 Des del 1972 estigué vinculat al govern nord-americà, on, entre altres càrrecs, fou assistent del secretari de defensa 1979-81 i 1983-86 i conseller de la presidència en afers militars 1987-88 En 1989-93 fou cap de l’estat major i la seva actuació en la…
August Puig i Bosch

August Puig i Bosch
© Família Puig
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de Lluís Puig i Barella L’any 1944 abandonà els seus estudis per dedicar-se totalment a la pintura Inicialment, la seva obra palesà una influència del fauvisme, del cubisme picassià i del món de Kandinskij, Klee i Miró Les seves primeres obres abstractes dibuixos, aquarelles i aiguades foren exposades als Blaus de Sarrià en una mostra presentada per JV Foix, on participaren Tort, Ponç i Boadella 1946 També les exhibí a l’avantguardista Club 49 Una borsa d’estudis de l’Institut Francès de Barcelona li permeté d’anar a París i de viatjar pel nord d’Europa D’ençà d’aquest període, la seva…
Antoni Pichot i Soler

Antoni Pichot
© Fundació Gala-Salvador Dalí
Pintura
Pintor.
Fill de Ricard Pichot i Gironès , el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández El 1964 s’installà a Cadaqués, on residí des d’aleshores Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, allegories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona Des de mitjan anys seixanta una part important de la seva obra és exposada al Centro…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina