Resultats de la cerca

Signa els seus llibres com a Pep Coll Estudià al seminari de la Seu d’Urgell Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents mitològic, realista, històric i costumista Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava 1986, Muntanyes maleïdes 1993 i Viatge al Pirineu fantàstic 1996 a més de novellar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret 1991 i Què…

Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…

Socialdemòcrata primerament i menxevic després, es féu membre del partit comunista 1928 Professor a la Universitat Sverdlov de Moscou des del 1920, fou obligat a adoptar la ideologia oficial Són obres seves Hegel i dialektičeskij materializm ‘Hegel i el materialisme dialèctic’, 1929, Dialektika i jestestvoznanije ‘Dialèctica i ciències naturals’, 1930, Filozofija i marksizm ‘Filosofia i marxisme’, 1930 i Filozofija i politika ‘Filosofia i política’, 1961

Seguidor de la filosofia de la natura de Schelling Proclamà la importància essencial de l’inconscient en el coneixement de la vida conscient de l’ànima en el seu llibre Psyche 1846 La seva pintura, minuciosa i desigual, influïda per KD Friedrich, fou, en consonància amb les seves idees filosòfiques, onírica i fantasiosa, la qual cosa el fa un dels pocs precursors conscients del superrealisme Teòric destacat del Romanticisme pictòric — Briefe über Landschaftsmalerei ‘Cartes sobre la pintura de paisatge’, 1831—, preconitzà la integració humil de l’home en el paisatge

Fonamentà el seu sistema analític en la proposició segons la qual els enunciats filosòfics són recomanacions verbals És autor d' Interpretation and Analysis 1931, Problems of Mind and Matter 1934, Other Minds 1952 i Philosophy and Psychoanalysis 1953, entre altres obres

Realista extrem en el problema dels universals, el seu platonisme fou, amb tot, modificat per altres influències Sèneca, Boeci, Sant Agustí i per les conclusions de les seves anàlisis d’índole logicogramatical La seva doctrina és coneguda a través de Joan de Salisbury Entre els seus deixebles cal esmentar Gilbert de la Porrée i Thierry de Chartres

Segons ell, el món no fou fet per cap home ni per cap déu és etern i té per principi el foc vivent, que és també lógos , del qual procedeixen totes les coses primerament la mar, i d’aquesta, la terra camí cap avall, de la qual torna a sortir l’aigua, que torna al foc camí cap amunt Tot flueix, doncs, en un procés cíclic, però el flux universal té una llei que pocs, només els savis, coneixen D’altra banda, el lógos , etern, no és simple, sinó contrarietat interna i secreta harmonia que engendra el moviment “la guerra és el pare de totes les coses” Caracteritzat per l’esforç destinat a…

A partir de Versuch über die Transzendentalphilosophie ‘Assaig sobre la filosofia transcendental’, 1790, qualificada per Kant com la crítica més aguda a la seva filosofia, aconseguí un gran predicament Ultra nombrosos comentaris a Aristòtil, Maimònides i Bacon, escriví Versuch einer neuen Logik oder Theorie des Denkens ‘Assaig d’una nova lògica o teoria del pensament’, 1794, intent d’exposició d’una lògica simbòlica, Kritische Untersuchungen über den menschlichen Geist ‘Investigacions crítiques sobre l’esperit humà’, 1797 i l’autobiografia Salomon Maimons eigene Lebensgeschichte 1792

Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià

Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent