Resultats de la cerca
Es mostren 3126 resultats
Sonny Stitt
Música
Saxofonista nord-americà.
Membre d’una família de músics, aprengué piano i després saxo Al principi dels anys quaranta treballà com a saxofonista en la big band de Tiny Bradshaw El 1945 s’incorporà a l’orquestra de Billy Eckstine, i més tard formà part del sextet i de la big band de Dizzy Gillespie A partir del 1950 alternà el saxòfon alt amb el tenor i, breument, tocà també el baríton Coliderà un septet amb Gene Ammons el 1960 formà part del quintet de Miles Davis, amb el qual enregistrà el disc Live in Stockholm , i en 1971-72 tocà amb el grup Giants of Jazz Feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen…
Alicia Terzian
Música
Compositora, musicòloga i directora d’orquestra argentina.
D’ascendència armènia, estudià composició amb Alberto Ginastera a Buenos Aires, on rebé la Medalla d’Or del conservatori el 1959 Posteriorment estudià música sacra armènia a Venècia amb el pare Leoncio Dayan i direcció amb Mariano Drago Guanyà premis a l’Argentina, França i Armènia, i el 1978 fundà els Encuentros Internacionales de Música Contemporánea Ha estat professora del Conservatori Nacional a Buenos Aires, directora de la Societat per a la Promoció de la Nova Música a les Tres Amèriques i vicepresidenta del Consell Musical de la UNESCO La seva producció inclou obres per a veu,…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors testimoniaren "…
Melcior Font i Marsà
Cinematografia
Escriptor.
Vida Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi" també collaborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 p e Apologia i blasme del cinema , juliol del 1927, "La Publicitat" o "Imatges" Feu l’edició d’ El teatre català anterior a Pitarra 1928 Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939 Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por Le salaire de la…
xarleston

Xarleston
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió d’entrexoc que forma part de la bateria.
La denominació xarleston és arcaica actualment s’anomena xarles i, en anglès, hi-hat En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Consisteix en dos plats o címbals, generalment de 30 a 36 cm de diàmetre, collocats enfrontats i parallels a terra El plat inferior resta immòbil a uns 80 cm d’alçada, suportat per una tija a l’interior de la qual corre una barreta que emergeix per la part alta i va subjecta al plat superior En pressionar un pedal situat a la part inferior de l’aparell, la barreta baixa i el plat superior és guiat cap avall uns…
economia del cantó de l’oferta
Economia
Corrent de l’economia que preconitza una política econòmica dirigida a estimular l’oferta.
Sorgí arran de la crisi econòmica dels anys setanta com una reacció enfront de la política econòmica keynesiana, fins aleshores dominant, basada en l’actuació sobre la demanda agregada L’origen remot d’aquest enfocament de l’economia es pot situar en la llei formulada per l’economista francès del s XVIII Jean Baptiste Say “l’oferta crea la seva pròpia demanda” Essencial en l’aplicació de la teoria de l’oferta és la política impositiva, en la qual es consideren les variacions dels imposts com a preus relatius que afecten l’oferta de treball, l’estalvi, la inversió i tota l’activitat econòmica…
Juan Antonio Morales Abrisqueta
Basquetbol
Jugador de basquetbol, conegut amb el nom de Juanan Morales.
S’incorporà al Joventut de Badalona 1987 i es proclamà campió d’Espanya júnior 1989 Amb el primer equip guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1989, 1991, la Copa Korac 1990, la Lliga ACB 1991, 1992 i la Lliga Europea 1994 Posteriorment jugà en el Real Madrid 1995-97, equip amb el qual guanyà l’Eurocopa 1997 el PAOK Salònica 1997-99 i 2001-02, amb el qual aconseguí la Copa de Grècia 1999 el Saski Baskonia 1999-2000 el Paniónios BC 2000-01 el Basket Rimini 2001-02, i l’Olimpiakós BC 2002-03 Fou internacional en categories inferiors i disputà cinquanta-set partits amb la selecció absoluta Fou…
Xavier Cullell Bonamàs

Xavier Cullell Bonamàs
Armand Ballart
Escalada
Periodisme
Escalador i periodista.
Nascut en una família catalana resident a Veneçuela, emigrà a Barcelona a setze anys Les seves primeres escalades foren al massís del Garraf i a Montserrat Entre el 1989 i el 1991 obrí algunes de les rutes clàssiques de dificultat juntament amb Armand Ballart Posteriorment escalà amb Joan Casas i obrí diverses vies als Pirineus Realitzà també ascensions als Alps, entre les quals destaca la primera estatal al pic de Meije o l’obertura d’una ruta glacial a la cara nord del Fletschhorn El 1996 s’incorporà al Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME També es dedicà al periodisme de muntanya Fou editor…
Salvador Maldonado Ruiz
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
S’incorporà al cos tècnic del Joventut de Badalona des de les categories inferiors 1987-91 El 1991 fitxà pel Bàsquet Manresa com a entrenador ajudant i, posteriorment, fou primer entrenador 1994-97 Aconseguí la Copa del Rei 1996 i fou triat entrenador de la temporada per l’Asociación Española de Entrenadores de Baloncesto AEEB i també per la revista Gigantes Entrenà el Caja San Fernando de Sevilla 1997 i el Tau Vitoria 2000, on fou destituït abans d’acabar la temporada Posteriorment dirigí el Minorisa Manresa 2000-01, el Club Ourense Baloncesto 2001-03 i el CB Tarragona 2003-05, tots a la…
Satoshi Ōmura
Biologia
Bioquímic japonès.
Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment William C Campbell utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina, substància essencial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
