Resultats de la cerca

Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…

Fill de Tommaso Ristori, actor i músic, estrenà les seves primeres òperes a Pàdua, Venècia i Bolonya El 1715 es traslladà a Dresden, on es guanyà la vida com a compositor en el Teatre Còmic Italià El 1717 era director musical de la capella polonesa de Varsòvia, entre els músics de la qual hi havia el flautista JJ Quantz i el violinista F Benda El 1731 viatjà a Sant Petersburg, on reestrenà la seva opéra-comique Calandro 1726, fet que significà, possiblement, la primera representació d’una òpera italiana a Rússia Quan morí l’elector Frederic August I, el 1733, Ristori perdé la…

El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el…

Entre el 1726 i el 1734 fou mestre de capella a la catedral de Fano Després d’una breu estada a Pesaro, exercí el mateix càrrec a la catedral de Fermo La seva acceptació com a membre de l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1746 marcà un punt d’inflexió en la seva carrera musical El prestigi que adquirí es reflectí en l’augment del nombre d’encàrrecs i fou a partir de llavors que compongué les obres més importants del seu catàleg Escriví gran quantitat d' opere serie per als principals teatres de Venècia, Roma, Milà i Torí El 1767 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’…

Tot i que rebé formació musical des de molt jove, decidí dedicar-se a l’enginyeria Més tard, però, una sèrie d’audicions de l’Orquestra Simfònica de Boston i els consells del seu amic i músic Rudolph Gott feren que s’inclinés cap a la música Llavors es traslladà a Boston, on estudià primer amb GW Chadwick i després amb E Humperdinck i H Pfitzner a Alemanya 1897-99 De nou als Estats Units 1899 acceptà un càrrec acadèmic a la Universitat de Cornell Minnesota Més tard 1901 decidí fundar la Wa-Wan Press, una editorial dedicada a la publicació de música nord-americana contemporània…

Es formà a Roma en la disciplina de composició amb D Paris i a la Universitat de Freiburg amb H Genzmer, i assistí als Cursos de Darmstadt 1952-61 Interessat en la música electrònica, treballà a l’Studio für Elektronische Musik de la Ràdio de l’Alemanya Occidental 1956, a Colònia, i assistí als seminaris organitzats per l’Studio Eksperymentalne de la Ràdio Polonesa, a Varsòvia 1959 Fou fundador a Roma d’una associació musical d’avantguarda, Nuova Consonanza 1961, i exercí la docència a l’Accademia di Santa Cecilia 1968-72, el Conservatori dell’Aquila 1969-75 i el Conservatori de Roma 1974-80…

Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia GB Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el…

Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de…

A quatre anys començà a estudiar violoncel amb el seu pare, estudis que continuà amb Janos Scholz Quan només tenia vuit anys feu la primera aparició com a solista, a la televisió americana, en un concert dirigit per Leonard Bernstein El 1962 es matriculà a la Juilliard School de Nova York, on fou alumne de Leonard Rose El 1978 fou guardonat amb l’Avery Fischer Prize Des de llavors ha desenvolupat una carrera molt important de solista amb aparicions freqüents en concerts a Europa i als Estats Units, tocant sovint música de cambra al costat del pianista Emmanuel Ax El 1995…

El terme també s’aplica al resultat d’aquest procediment La versió retrogradada d’un fragment, que s’obté llegint la partitura des del final i de dreta a esquerra, ha rebut diferents denominacions, com ara al rovescio , imitació per mirall o cancrizans , aquesta última denominada així a causa de l’associació de la retrogradació amb la marxa d’un cranc El primer exemple de retrogradació és atribuït al rondeaux a tres veus de G de Machaut, de títol prou expressiu, Ma fin est mon commencement A partir de llavors la retrogradació tingué lloc en el context dels gèneres imitatius com…