Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Joan Corminas i Güell
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador de la literatura catalana, orador i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i necrològics, utilitzant el…
, ,
Carlo Coccioli
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill d’un militar de carrera, l’any 1927 anà amb la seva família a Líbia, d’on tornà l’any 1938 Estudià llengües semítiques i orientals i es graduà el 1942, any que fou mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial El 1943 desertà als aliats Després de ser novament capturat per l’exèrcit nazi, s’evadí i passà la resta de la Segona Guerra Mundial a l’Àfrica del Nord sota el comandament del general Eisenhower En acabar la guerra fou condecorat amb la Medalla d’Argent al valor militar El 1946 publicà la seva primera novella Il Migliore e l’Ultimo , basada en les seva…
Marià Cubí i Soler

Marià Cubí i Soler
© Fototeca.cat
Científic.
A set anys anà a Maó amb la seva família, a causa de la invasió napoleònica D’allí anà als EUA 1821, on professà la llengua i la literatura castellanes visqué posteriorment a Cuba, on fundà el collegi Buenavista de l’Havana 1829 i la Revista Bimestre Cubana 1831 Després d’una estada a Mèxic, on també fundà un collegi, tornà a Barcelona Dedicat a la frenologia, fundada per FJ Gall, s’esforçà a divulgar-la mitjançant quatre campanyes, en una de les quals fou encausat pel tribunal eclesiàstic de Santiago de Compostella Alhora propagà el magnetisme animal, de Mesmer, antecedent de l’hipnotisme…
Aureli Argemí i Roca

Aureli Argemí i Roca (2023)
© Paula Roque / CIEMEN
Religió
Política
Lingüística i sociolingüística
Dinamitzador cultural i polític.
Monjo de Montserrat 1951 i sacerdot 1959, es llicencià en teologia i litúrgia Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané , que acompanyà en el seu exili a Viboldone 1965-68, s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà El 1985 abandonà la vida monàstica Collaborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974 Stato cattolico e chiesa fascista in Spagna, Il carcere Vaticano Chiesa e fascismo in Spagna sobre la presó concordatària de Zamora i Rivoluzione o morte entorn del procés de Burgos El 1974 fundà a Milà el Centre Internacional Escarré…
romanx
Lingüística i sociolingüística
Llengua retoromànica del grup occidental parlada al cantó suís dels Grisons (és una de les quatre llengües parlades a Suïssa).
Té dues variants dialectals el sobreselvà retoromànic sursilvan , parlada a la Surselva, amb centre a Disentis, i el sotaselvà retoromànic sutsilvan , estès per la Sutselva, amb centre a Ilanz
quiescent
Lingüística i sociolingüística
En les llengües semítiques, dit de la lletra (gairebé sempre una semivocal) que, en no dur vocal, no és pronunciada.
hàpax
Paraula o expressió, especialment de les llengües antigues, que apareix documentada només en un sol exemple; també anomenada hàpax legòmenon
.
alumnat d’incorporació tardana
Educació
Alumnat procedent d’altres països que s’incorpora a les escoles de Catalunya amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Aquest alumnat, que es pot incorporar en qualsevol moment del curs, ha de ser objecte d’una atenció especial per part dels centres per a facilitar-li la integració en la vida escolar i la participació en les activitats educatives ordinàries Els centres on es produeix aquesta incorporació tardana d’alumnes han de tenir un pla d'acollida específic per a aquest alumnat
flama

flama
Heràldica
Figura representada en forma de tres llengües de foc, arrodonida a la part inferior, generalment de gules o d’or.
afroasiàtic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la família de llengües africanes, segons la classificació de J.H. Greenberg, assimilable amb algunes modificacions a la camitosemítica
.
La família afroasiàtica se subdivideix en les branques següents semític, egipci, amazic, cuixític, omòtic i txadià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina