Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Jordi Parramon i Blasco
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i P Ovidi Nasó…
,
Aurelio de Pino Gómez
Història
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat de sacerdot el 1913, ocupà diferents càrrecs en el bisbat de Segòvia abans de ser designat bisbe de Lleida 1947-67 La seva tasca episcopal se centrà en la recuperació d’un bisbat trasbalsat per la guerra i la postguerra els edificis del seminari, el vell i el nou, foren convertits en camps de concentració amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Segre Representant genuí del nacionalcatolicisme, no assimilà els canvis dins l…
Carlo Azeglio Ciampi
Política
Polític italià.
Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del…
hexadecimal
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Dit del sistema de numeració de base setze.
És emprat en informàtica per a transciure un nombre format per moltes xifres binàries 1 i 0 Hom agrupa els bits de 4 en 4, i per a representar les xifres de més enllà del 9 són emprades les lletres majúscules A, B, C, D, E, F Així, el nombre 0101 1010 1110 1111, de 16 bits, és escrit 5AEF De fet, és un sistema d’escriptura condensada i no de codificació Sistema hexadecimal xifra hexadecimal representació binària valor decimal 0 0000 0 1 0001 1 2 0010 2 3 0011 3 4 0100 4 5 0101 5 6 0110 6 7 0111 7 8 1000 8 9 1001 9 A 1010 10 B 1011 11 C 1100 12 D 1101 13 E 1110 14 F 1111 15 <
Làscaris
Gran família feudal bizantina que, després del saqueig llatí de Constantinoble, assolí un relleu important amb Teodor I, fundador de l’imperi de Nicea (1204).
Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars…
Mongo Beti
Literatura francesa
Pseudònim d’Alexandre Awala Biyidi, escriptor camerunès en llengua francesa.
Residí a França des del 1951 fins al 1992, on ensenyà lletres clàssiques a Rouen 1965-92 Els règims d’AAhidjo i, fins el 1991, de PBiya li prohibiren l’entrada al seu país La seva obra és una denúncia tant del colonialisme a l’Àfrica com dels règims que el succeïren després de les independències, preocupacions que reflectí en nombroses novelles Ville Cruelle , 1954, amb el pseudònim Eza Boto Le pauvre Christ de Bomba , 1956 Mission terminée , 1957 Roi miraculé , 1958 Remember Ruben , 1974 Perpétue ou l’habitude du malheur , 1974 L’histoire du fou , 1994 Trop de…
Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II
Biblioteca pública amb seu a Roma.
Fou iniciada 1876 amb les biblioteques de 69 cases religioses romanes, suprimides el 1873, i la biblioteca del Collegio Romano Disposava des del primer moment de manuscrits molt valuosos, com els del fons Sessoriano, el fons dels jesuïtes del Gesù, el dels franciscans, el del monestir de Farfa, etc Més tard li fou concedit el dret d’imprimir Des del 1886 publica el Bolletino delle opere moderne straniere acquistate dalle biblioteche pubbliche governative italiane El Centro Nazionale di Informazioni Bibliografiche 1931, dependent de la biblioteca, té cura de la catalogació dels incunables, i…
Guillaume de Melun
Història
Militar
Militar való.
Marquès de Risbourg, gran d’Espanya i cavaller de l’orde del Toisó d’Or Fou coronel del regiment de guàrdies valones al servei de Felip V Nomenat capità general de Catalunya 1725-35, la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat això l’induí a no implantar-li la lleva forçosa de soldats Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència El 1729…
Jaume Vidal
Música
Músic, escriptor i biblista català.
La seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat El 25 de març de 1630 professà com a monjo d’aquest cenobi, i BS Saldoni diu que fou " un dels homes més eminents en la música, les lletres, les arts i les ciències" Només consta que fou cantor major de l’esmentat monestir Altrament, gaudí de la confiança dels seus superiors, i ocupà el càrrec de mestre de novicis a les comunitats d’Oña, Santo Domingo de Silos i Cardeña Organitzà els arxius de la seu de Tarragona i del monestir de Ripoll i intervingué prop de Felip IV per a suplicar-li que s’aturessin els trasllats…
Silvio Rodríguez
Música
Cantautor cubà, impulsor de la Nueva Trova Cubana.
Fill d’una família humil, Silvio Rodríguez donà suport a la revolució cubana i mentre feia el servei militar entrà en contacte amb la guitarra Amb Pablo Milanés i Noel Nicola crearen el so de la Nueva Trova Cubana , a la qual més tard s’afegiren molts més músics d’estils diversos però amb la voluntat de renovar la música cubana sense perdre les arrels Rodríguez hi destacà per la sensibilitat i el romanticisme i per les lletres, on feia propostes per a un món més just, sempre acompanyat de la seva guitarra Entre els seus discos més coneguts hi ha Días y flores 1975, Mujeres 1978, Rabo de nube…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina