Resultats de la cerca
Es mostren 21857 resultats
Sebastià Junqueras Delpueyo
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en curses de tanques i en salts, competí pel FC Barcelona, el CN Barcelona i el CA Stadium Fou vuit cops campió d’Espanya en quatre proves diferents 110 m tanques 1946, 1950, 1951, 1952, 400 m tanques 1950, salt de llargada 1951, 1952 i decatló 1950 Entre el 1950 i el 1953 superà deu vegades el rècord d’Espanya dels 100 m tanques El 1950 establí el rècord espanyol dels 400 m tanques Fou catorze vegades campió de Catalunya en els 110 m tanques 1946, 1947, 1951, 1952, 1955, 100 m llisos 1947, 1950, salt…
Núria Castelló Marrugat
Natació
Nedadora.
Formada al CN Gavà, també competí pel CN Barcelona, el CE Mediterrani i el CN Sabadell Fou quinze vegades campiona de Catalunya en 800 m lliure 1989, 1990, 400 m lliure 1991, 1993, 50 m esquena 1997, 100 m esquena 1989, 1993, 200 m esquena 1997, 200 m papallona 1990, 1993, 200 m estils individual 1987, 1989 i 400 m estils individual 1987, 1989, 1990 També fou campiona d’Espanya d’estiu en 400 i 800 m lliure, 100 i 200 m esquena i 400 m estils…
Maria Lluïsa Vigo
Natació
Pionera de la natació catalana i espanyola.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona de Catalunya en 100 m lliure 1928, 1930, 100 m braça 1926, 1928, 100 m esquena 1928, 1930, 1931, 1932 i en relleus 4 × 50 m 1926, 1927, 1928, 1930, 3 × 100 1932 i 4 × 100 m lliure 1932 Es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m lliure 1928, 1930 En el període 1926-33 fou vint-i-una vegades recordista de Catalunya i d’Espanya un cop en 50 m lliure, dos cops de 100 m lliure, dos cops de 200 m lliure, quatre cops en 100 m…
l’Olleria

Vista de la parròquia de Santa Magladena de l'Olleria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a l’esquerra del riu Clariano (límit meridional del terme) i accidentat al sector septentrional pels vessants meridionals de la serra Grossa (520 m alt.), en la qual s’obre el port de l’Olleria, pas vers la Costera.
Aquest sector muntanyós una quarta part del territori és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà vinya 625 ha per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars Només hi ha 80 ha de regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua del riu Clariano És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers El 75% de la població activa treballa…
Millars
Millars (Rosselló)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta, al S, és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.
La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del s XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per persones que van…
Titaigües
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, accidentat pels contraforts meridionals de la serra d’El Sabinar (El Hontanar, 1.238 m alt.), que forma part del conjunt de la serra de Javalambre, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat a l’W en direcció NW-SE, i una sèrie de barrancs afluents.
Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila 502 h agl 2014…
Elisabeth Homet Sabata

Elisabeth Homet Sabata
CN Sabadell
Natació
Nedadora del Club Natació Sabadell.
Amb aquest club fou vint-i-dues vegades campiona de Catalunya un cop en 400 m lliure 1999, quatre cops en 100 m papallona 2001, 2003, 2004, 2005, set cops en 200 m papallona 1996, 1997, 1998, 2000, 2004, 2005, 2006, un cop en 400 m estils individual 2001, tres cops en relleus 4 × 100 m estils 2003, 2004, 2005, tres cops en relleus 4 × 100 m lliure 2003, 2004, 2005 i tres cops en relleus 4 × 200 m lliure 2003, 2004, 2005 En l’àmbit estatal, els deu títols que assolí foren tots en proves de relleus a l’…
el Molí d’Espígol

Vista aèria del Molí d’Espígol
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Tornabous (Urgell), situat a menys de 1.500 m al NE del cap de municipi, a la dreta del canal d’Urgell, i al límit occidental de la partida d’Espígol, a les darreres terres de secà i en un petit desnivell, el tossal d’Espígol, gairebé al peu de la serra d’Almenar.
És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que la seva…
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar…
Esther Morales Fernández

Esther Morales Fernández
ARXIU E. MORALES / QUIQUE CALVO
Natació
Nedadora amb discapacitat física.
S’inicià al Club Natació Sitges i debutà en competició l’any 1999 El 2012 entrenava al Club Natació Balear Participà en quatre Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 a Londres 2012 Aconseguí la medalla de bronze en 50 m lliure i 100 m esquena a Atenes 2004 i en 100 m esquena a Pequín 2008 Guanyà les medalles d’or en 50 m lliure i 100 m papallona i les de bronze en 100 m esquena i 200 m estils al Campionat del Món del Comitè Paralímpic Internacional 2002 També guanyà els 100 m lliure del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina