Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
al·lodromia
Qualsevol anomalia en el curs del vectograma que no expliqui ni la situació del cor, ni la dilatació de les seves cavitats, ni la hipertròfia de les seves parets.
Hom la classifica en allodromia vectorial , provocada per l’addició de vectors patològics, mitjana dels vectors normals que es troba en l’infart de miocardi, i en allodromia de conducció , que mena a un endegament anormal del procés d’excitació
Castell de Sacama (Olesa de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’esperó rocós situat davant la capella on es conserven els escassos vestigis d’aquesta fortalesa ECSA - J Todó És situat sobre unes altes roques 466 m aïllades entre dos torrents, a la part nord-oriental del terme Per arribar-hi s’ha d’agafar, a la sortida d’Olesa, la carretera de Vacarisses Vora el quilòmetre 6, després d’haver travessat el torrent de Sant Pere, i prop de l’enforcall amb la carretera de Terrassa, surt el camí de muntanya que hi duu Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història Les primeres citacions del castell de Sacama són dels anys 938 i 940, en…
Sant Vicenç de Saneja (Guils de Cerdanya)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis ornat amb un fris d’arcuacions cegues i el campanar al fons, que fou refet en part el 1939 ECSA - Rambol La parròquia de Sant Vicenç és al poble de Saneja, situat a la ribera dreta del riu d’Aravó, al peu del puig de Saneja Mapa 36-10 217 Situació 31TDG098999 Saneja és a llevant del poble de Guils de Cerdanya, al sector més baix de la vall de Querol Per a arribar-hi, cal prendre la carretera local que arrenca en direcció nord-est de la carretera N-260, poc abans d’arribar a Puigcerdà A partir del desviament cal fer un recorregut d’uns 2 km RMAE…
Necròpoli de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Unes tombes de la necròpoli J Bolòs Aquest important grup d’una trentena de sepultures fou trobat els anys 1960 en l’excavació del conjunt de l’església de Santa Magdalena Possiblement, a les zones adjacents o bé sota els paviments hi ha més tombes Sepultures Aquestes sepultures s’estenen tot al voltant de l’església preromànica Algunes foren fetes a la cambra funerària que hi ha a tramuntana, on n’hi ha dues, i també a les dues cambres de migjorn, on se’n trobaren cinc més A part aquestes, també se n’excavaren dues més a la nau o l’allargament de la nau Darrere l’absis n’hi ha així…
Sant Jaume de Treià (Argentona)
Art romànic
Situació Estat de les ruïnes de l’església després de la seva excavació I Felipe L’església de Sant Jaume de Treià, antigament de Sant Cugat, es troba a l’interior de la comarca, al N-E del poble d’Argentona, a la zona coneguda com Treià Al costat de la riera d’Argentona, dalt d’un petit turó i envoltada d’alzines, hi ha les ruïnes del que fou una moderna església en la seva època Mapa 37-15393 Situació 31TDG516009 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Argentona a l’alçada del quilòmetre 3 un camí de sorra porta fins al mas Can Pardal, a sobre del qual, en un petit promontori, hi ha les…
Castell i vilatge de Lançac
Situació Torre del castell, la part més vistent del que resta d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura Els vestigis del castell i vilatge d’època medieval són situats al cim d’un turó de 416 m d’altitud, al SW del poble de Lançac, en una de les estribacions de l’anomenat Ròc de Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′50″ N - Long 2° 33′21″ E Des del poble de Lançac, surt una carretera estreta asfaltada que porta fins al cementiri i, després, fins a una pedrera que hi ha al costat del castell, al qual podem arribar, en pocs minuts, o bé pel dret o bé seguint un camí carreter que fa una mica de ziga…
telescopi de neutrins
Astronomia
Nom que reben diferents dispositius experimentals pensats per detectar els neutrins procedents del nucli del Sol o d’altres indrets de l’Univers, com en el cas de la supernova 1987A
.
Es basen en les rares interaccions dels neutrins amb un blanc adequat, i la posterior detecció de les partícules secundàries emprant una xarxa de detectors o mètodes electroquímics El primer experiment d’aquesta mena és el de Raymond Davis, el 1976, el més recent és el detector Super-Kamiokande i el Sudbury Neutrino Observatory Tots ells confirmen la falta de neutrins solars respecte a les prediccions teòriques L’experiment de Davis consistia en un tanc de 600 tones, ple de Cl 4 C el 3 7 Cl reaccionava amb els neutrins produïts a la cadena ppIII del cicle p-p de combustió de l’hidrogen, i es…
nematodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints que inclou moltes espècies de cos filiforme, amb els extrems anterior i posterior afilats i la regió central cilíndrica, i que no tenen cap tipus d’apèndix.
Atenyen des d’alguns microns fins a més d’1 m, bé que normalment fan 2 mm L’organització interna és molt simplificada no tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó solament una capa de cèllules mioepitelials tampoc no tenen òrgans excretors, i el sistema nerviós es limita a formar un anell periesofàgic El tub digestiu s’inicia en una boca de secció triangular envoltada de sedes labials i amb denticles mandibulars tot seguit hi ha un esòfag amb parets musculoses i un bulb terminal, i després un tub intestinal sense…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
volcà

Secció i tipus de volcà
© Fototeca.cat
Geologia
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un punt determinat en el primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina