Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
prisma
Física
Sistema òptic constituït per dos dioptres plans que delimiten un medi transparent i formen un angle no nul, dit angle del prisma
.
Un raig lluminós en travessar un prisma sofreix, pel fet de refractar-se dues vegades, una per cada dioptre, un canvi de direcció, anomenat angle de desviació , que és funció de l’índex de refracció del medi que constitueix el prisma, de l’angle del prisma i del d’incidència del raig De la formulació general d’un prisma hom dedueix que l’angle de desviació és mínim quan el d’incidència i el d’emergència són iguals, i en resulta la relació on α és l’angle de desviació mínima que permet de determinar l’índex de refracció del prisma respecte al de l’aire que l’envolta, que hom pren igual a la…
oblic | obliqua
Matemàtiques
Dit del cilindre determinat per la intersecció d’una superfície cilíndrica amb dos plans no perpendiculars a la generatriu de la superfície.
rampa
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta talla obliquament els plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Les rampes poden fer referència tant al bloc superior com al bloc inferior de la superfície de falla
Casa Blanca

La Casa Blanca, residència del president dels Estats Units d’Amèrica, a Washington
© Xevi Varela
Nom amb què és coneguda la residència oficial del president dels EUA, a Washington, iniciada el 1792 segons plans de James Hoban.
Fins el 1902 hom l’anomenà Executive Mansion
vectocardiograma
Medicina
Enregistrament fotogràfic, en els plans frontal, horitzontal i sagital, de les projeccions de la nansa del vector espacial del corrent del cor.
Permet de mostrar l’equilibri de les forces elèctriques presents en qualsevol moment
carbassa
Transports
Bossell de dues rotllanes situades l’una damunt l’altra i en plans perpendiculars, usat per a la maniobra de les veles.
Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona
Pla urbanístic realitzat el 1953 per l’ajuntament de Barcelona, de tipus indicatiu (preveu la seva modificació pels plans parcials) i organicista.
Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme L’omissió en la formulació de l’estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni dels 60, de moviments de protesta Amb l’inici de la revisió del pla 1964 es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona , per a l’ordenació de la qual fou elaborat un “pla director” 1966…
l’Aranyó

Castell de l’Aranyó
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la ribera del Sió (456 m alt.), a 6 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra, les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes, bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del segle XIV n'era senyor Arnau d’Alta-riba L’…
mirall

Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina