Resultats de la cerca
Es mostren 8730 resultats
amortiment relatiu
Tecnologia
El nombre ξ que expressa la relació entre el coeficient d’amortiment ρ i el coeficient d’amortiment crític ρ χ
.
Segons això hom té per ξ> 1 amortiment hipercrític, per ξ=1 amortiment crític, per ξ
hialocristal·lí | hialocristal·lina
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura hipocristal·lina d’algunes roques porfíriques en les quals la relació de fenocristalls a pasta oscil·la entre 5/3 i 3/5.
esker
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit morènic de grava i sorra, estratificat formant crestes estretes i sinuoses que no tenen relació amb la topografia del voltant.
S'originen a dins o a sota del glaç, bé per la deposició a la desembocadura d’un corrent subglacial, bé pel reompliment dels túnels formats per aquests corrents
digressió

Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
Elvira
Ciutat
Antiga ciutat de la Bètica inclosa dins l’actual ciutat de Granada.
Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues
aspiració medul·lar
Tècnica de diagnosi que consisteix a obtenir una mostra de teixit medul·lar mitjançant una punció.
Hom la practica mitjançant la introducció d’una agulla fina en un os fàcilment accessible —estern, crestes ilíaques, vèrtebres, etc— fins a arribar a la cavitat medullar i posteriorment n'aspira una mostra del contingut La mostra obtinguda és sotmesa a tincions i hom l’observa al microscopi, per tal de determinar-ne la quantitat de cèllules i d’establir la relació entre els diferents tipus de cèllules presents
losillasaure
Paleontologia
Gènere monoespecífic de sauròpodes dicraeosàurids (pertanyent a Diplodocoidea) trobat al trànsit Juràssic-Cretaci del Barranco de Escáiz (Losilla, Aras de Alpuente, València).
El material descobert consisteix en un fragment cranial occipital i diversos elements de l’esquelet postcranial axial i apendicular Aquest sauròpode s’identifica perquè té, a les vèrtebres caudals anteriors, neuroapòfisis de contorn lateral arquejat en sentit dorsocaudal i per una relació de 0,5 entre la dimensió anteroposterior de la base neuroapofisial respecte de la seva alçària total Les restes trobades corresponen a un individu de dimensions enormes
el Lledoner
Hostal
Masia
Gran masia i antic hostal del terme de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades
diagrama de constel·lació
Representació plana, en forma de diagrama polar, del mòdul i de la fase dels símbols transmesos en una comunicació digital, que queden representats per punts.
Les trajectòries entre punts són un indicador de l’amplada de banda del sistema de comunicacions, mentre que el grau de nitidesa dels punts dóna informació sobre el grau de soroll En modulacions multinivell modulació, el nombre de punts d’una constellació té relació directa amb el nombre de nivells de la modulació, i, com més punts, més eficiència bit i menys robustesa davant de canals de comunicació sorollosos
Manuel Fuster i Membrado
Literatura catalana
Cronista.
Pare de Just Pastor ↑ Fuster , fou sabater a València i, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat dels Maians, esdevingué llibreter Deixà manuscrites diverses obres, com ara Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i una Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars des del 1306
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina