Resultats de la cerca
Es mostren 5378 resultats
Sant Mateu de Montbui
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situada primitivament al costat del castell de Montbui i traslladada al pla vers el 1760.
Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues S'independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui 1567, es fusionà de nou amb Bigues el 1623 La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos Carreres, Vives, Ribes i Prat de Baix L’església és d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis preromànic amb planta de ferradura cobert amb volta de quart d’esfera Té dues finestres, una de…
Sant Julià de Fréixens

Vista de Sant Julià de Freixens a Vallcebre (Berguedà)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vallcebre (Berguedà), situada en un serrat (945 m), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de davant i el campanar, que és de torre, són d’obra molt més moderna L’església, esmentada el 1010,…
Sant Climent de Vallcebre

Església de Sant Climent de Vallcebre
© SPAL / Diputació de Barcelona
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), sota els cingles de Vallcebre, dominant la confluència del riu de Saldes amb el Llobregat.
L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al…
accés múltiple per divisió de ferqüència de portadora única
Tipus de FDMA que proporciona més eficiència energètica als amplificadors dels emissors.
No es tracta realment d’una modulació amb una sola portadora, sinó d’una modulació amb moltes subportadores que permet reduir la diferència entre el valor de pic de l’envoltant del senyal resultant respecte al seu valor mitjà valors PAR o PARP, de manera que l’envoltant fluctua menys i això fa que els amplificadors dels emissors puguin ser més eficients energèticament Es basa en tècniques d’accés múltiple per divisió de freqüència, i és similar a una modulació OFDM en què s’han precodificat les dades, amb una transformada de Fourier FFT addicional al cas de l’OFDM bàsic Amb això…
traginer de mar
Història
Oficis manuals
Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona a l’interior de la ciutat.
Des del 1457 és documentada l’existència de l’ofici de traginer de mar o traginer de ribera , els quals transportaven les mercaderies a coll de rossí, diferenciant-se en això tant dels llogaters de mules, que empraven carros o carretes, com dels bastaixos de capçana, que feien servir només la pròpia força Al s XVI hi havia dues confraries de traginers de mar, una d’elles formada exclusivament de catalans, i l’altra de negres possiblement moriscs El 1567 el Consell de Cent decidí d’unir ambdues confraries en una de sola, sota l’advocació de santa Eulàlia El gremi, que havia rebut ordinacions…
sostenidors
Indumentària
Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits, que volta tot el bust i generalment va cordada per l’esquena.
La part principal dels sostenidors són les dues copes o cassoletes destinades a cobrir els pits i a sostenir-los En funció de com són aquestes copes, i amb quins materials estan fetes, es pot parlar de sostenidors enconxats , amb copes folrades d’escuma que arrodoneixen i modelen els pits, de sostenidors d’augment , que enconxats amb un folre més gruixut a la part inferior de la copa realcen els pits i fan que n'augmenti aparentment el volum, i de sostenidors preformats , les copes dels quals són tallades en una sola peça i, per tant, no tenen costures Generalment, els…
dilatació
Física
Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor, sense modificació de la seva natura ni del seu estat.
La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l' absoluta la real del…
autoritat
Dret
Persona investida de propietats imperatives.
Cal no confondre el concepte d’autoritat pública amb el de funcionari públic Aquest exerceix funció pública, però pot no ésser investit d’autoritat També hi ha autoritats públiques que no són funcionaris Les autoritats, com a conseqüència de llur investidura, tenen possibilitat de manar i de fer obeir immediatament llurs manaments dins l’esfera de llurs potestats, ultra el poder general que els permet de mantenir l’ordre i de dirigir les actuacions en tots els actes públics que presideixen Algunes autoritats tenen reconeguts honors especials canonades, tocs de tambor, palli, etc, i també es…
Constitucions i altres drets de Catalunya
Dret
Compilació oficial dels texts legals (usatges, constitucions, capítols, actes de cort i pragmàtiques) del Principat de Catalunya, impresa a Barcelona en 1588-89 i el 1704 (i en facsímil el 1904 i el 1973).
La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de tres volums titulats…
corda

Corda per a escalada
Indústria tèxtil
Feix de fils, gruixut i flexible, format per un conjunt retort de dos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina