Resultats de la cerca

Els seus objectius són collaborar amb els diversos centres que treballen l’esplai organitzat amb finalitat educativa oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d’esplai potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d’estudi i de renovació educativa mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té en la personalitat de l’infant i del jove participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d’aportar els elements de collaboració que els GDEM considerin oportuns…

Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del País Valencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus…

Establert a Calella, Malgrat i Mataró, inicià la seva tasca de propagandista de la CNT en 1919-23 Fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya 1923-24 Posteriorment s’uní a Frederica Montseny i formà part del grup de La Revista Blanca Defensor de l’ortodòxia anarquista i afiliat de la FAI, no tingué una actuació orgànica destacada fins en 1937-38, quan fou membre successivament de la Comissió Auxiliar Política de la Confederació Regional i del Comitè Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya A l’exili, després de participar en la construcció del Consell General del…

Les primeres obres que hom li coneix són exlibris A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior de Bells Oficis Foren deixebles i continuadors seus Pere Brugués, Ramon Sarsanedas, Valeri Corberó, així com la seva muller, Enriqueta Pascual i Benigani L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi Moltes de les seves obres capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc foren realitzades sobre dissenys de F Galí A finals de la…

Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’harmonia , Belgrad, 1972…

Vida Es formà musicalment a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, a partir del 1933, fou un dels impulsors de l’Associació d’Estudiants d’aquesta entitat Al principi exercí com a violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona i fou professor de violí del Conservatori de Música Parallelament desenvolupà una intensa tasca com a director de cor Després de la Guerra Civil Espanyola, combinà la docència i la direcció de l’Orfeó de Sants, tot alternant-se en el càrrec amb A Pérez i Moya Dirigí, entre d’altres, la Capella Clàssica Polifònica del FAD Foment d’Arts Decoratives i…

Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excellència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la…

Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor…

Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca…

Inicià els estudis musicals a Heeswijk amb LA Dobbelsteen i els continuà a Amsterdam 1907-09 amb D de Lange i A Diepenbrock Compaginà la tasca de compositor amb la de crític musical en diferents diaris, entre els quals "De Tijd" 1909-15 Del 1921 al 1947 visqué a França, on es guanyà la vida com a periodista Aquest darrer any retornà als Països Baixos i fou nomenat redactor musical de "De Groene Amsterdammer" El seu estil polimelòdic i cromàtic, molt personal, provocà la incomprensió dels seus contemporanis durant molt temps Tanmateix, els seus escrits han tingut una gran…