Resultats de la cerca
Es mostren 3004 resultats
José Mauri Carbonell
Futbol
Futbolista i entrenador.
Després de jugar al Poblenou, el Sant Andreu, el Club Atlètic Turó, el Mollet i l’Europa, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol 1951-57 Jugà com a davanter centre a l’equip blanc-i-blau un total de 90 partits de Lliga, i marcà 28 gols Posteriorment passà al Granada 1957-60, a primera divisió, i el Llevant 1960-62, a segona, i es proclamà màxim golejador de la categoria la temporada 1960-61 Finalitzà la seva carrera a l’Hospitalet Inicià una llarga trajectòria com a entrenador al RCD Espanyol, i també passà per la secretaria tècnica i el consell d’administració del club, que el 19 de…
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
la Torre del Baró

Barri de la Torre del Baró de Barcelona, exemple de conurbació
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
S'estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola turó de les Roquetes El seu origen es troba en el projecte 1935 d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semibarraquístic, mancat d’urbanització Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista Té associació…
Anglès
Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà (1857-1919), que començà a fer titelles el 1873 i formà companyia el 1902.
El seu fill, Jaume Anglès i Vilaplana 1888-1945, plantà el castellet al Tibidabo fins el 1920, i el 1921 dirigí la programació de titelles de la galeria d’art Sala Reig Durant uns quants anys treballà a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi més tard Sala Baby i el 1955 s’installà al Turó Park, on treballava amb el seu fill Jaume Anglès i Guzmàn, 1913-1978 A la dècada dels cinquanta, la família Anglès simultaniejava el castellet tradicional i un teatret modernitzat amb canvis de llums, decorats del polonès WJanuszewski i putxinellis de l’escultor JMartrús Exemple de renovació de l’art dels…
Belfort
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, capital del departament francès del Territori de Belfort, dins la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.
Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel tractat de…
Beja
Ciutat
Capital del districte de Beja, Portugal, a l’antiga regió del Baix Alentejo.
És centre agrícola i mercat comarcal Situada damunt un turó circular que es destaca sobre la fèrtil plana que l’envolta, hi ha tallers de reparació de material ferroviari La ciutat remunta a la colònia romana a la qual Juli Cèsar donà el nom de Pax Iulia pel fet d’ésser la ciutat en què fou tractada la pau amb els lusitans August la denominà Pax Augusta Fou, amb Évora, la ciutat romana més important de Portugal al sud del Tejo A partir del segle V dC l’ocuparen els sueus i els visigots, i després els àrabs 715 i Alfons I d’Astúries 750 L’any 1162 Fernán González la incorporà a Portugal
Necròpoli de Palau-sator
Art romànic
Durant unes obres realitzades l’any 1970 als carrers de la població de Palau-sator, foren descobertes nombroses tombes de lloses i algunes de tègula Les trobades a la plaça eren sepultures formades per lloses planes les del carrer del Portal i algunes de les del carrer de la Mosca eren de tègula Totes aquestes tombes eren situades aproximadament a 1 m del nivell del sòl actual El jaciment no fou estudiat i les troballes foren colgades novament o bé destruïdes Sembla que hom hi trobà restes de ceràmica pertanyents a recipients d’ofrenes Segurament cal relacionar aquesta necròpoli amb un…
Montagut
Poble
Poble (276 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas s XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del s XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el 1599 donà nom al…
túmul
Art
Arqueologia
Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…
Tabor

La basílica de la Transfiguració al cim de Mont Tabor
© Corel
Turó
Turó cònic (588 m) de Galilea, isolat a l’extrem NE de la plana d’Esdreló.
Conegut des de temps antic com a muntanya santa, esmentat sovint a l’Antic Testament, la tradició cristiana segle IV situa al seu cim la transfiguració de Jesús Una basílica cristiana 1924, sobreposada a la primitiva bizantina segle V, en commemora el misteri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina