Resultats de la cerca
Es mostren 8471 resultats
el Termenès
Història
Territori històric del Llenguadoc (Occitània), entre el Perapertusès, el Rasès, el Carcassès i el Narbonès, al vessant septentrional de les Corberes, que comprèn, fonamentalment, l’alta vall de l’Orbieu (afluent, per la dreta, de l’Aude), fins prop de la Grassa.
Històricament també en formà part la zona de la vall del Verdoble al voltant de Tuixà i de Pasiols, geogràficament del Perapertusès En fou el centre el castell de Termes, esmentat per primera vegada l’any 1110
nabateu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica considerada com un dialecte de l’arameu occidental.
Hom en conserva més de 2500 inscripcions sobre pedra en una zona que va des de Damasc fins a la mar Roja sobretot a la península del Sinaí, la majoria datades als segles II i III dC
cicònids
cicònids Jabirú africà ( Ephippiorhynchus senegalensis )
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, integrada per individus de dimensions grans, amb les potes i el coll llargs, així com el bec, que és recte.
El dit posterior és curt i és per sobre del nivell dels tres dits anteriors Tenen un vol lent i pausat Nien en arbres i teulades Són propis dels EUA, d’Àfrica i de la zona eurasiàtica
La ciutat de Tarragona
Art gòtic
L’escut de la ciutat en les cobertes del Libre dels Consells , del 1369 AHTa – LPiñol La ciutat romana i visigòtica Tarragona té tres elements que configuren la seva fesomia urbana la situació en un turó costaner, la proximitat al Francolí i el fet d’haver estat una de les capitals provincials de l’imperi Romà Al nucli iber de Tarrakon, prop del Tulcis Francolí i sobre una badia natural, s’hi va afegir durant la segona guerra Púnica 218 aC una base militar dalt del turó on ara hi ha la ciutat Naixia, així, una dicotomia que s’ha repetit cíclicament al llarg dels segles oppidum iber /…
albarinyo
Viticultura
Enologia
Vi elaborat amb raïm albarinyo, àcid i amb una aroma característica d’albercoc i préssec.
Es produeix, principalment, en diferents comarques de Pontevedra Galícia, especialment a la zona de les Rías Baixas, sobretot a les localitats de Cambados, comtat do Tea i Barbanza i Iria És habitual consumir-lo com a vi jove
séquia de Mestalla
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València, de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València; deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel N (Campanar, Marxalenes, Benimaclet, Algirós, el Cabanyal i el Grau).
Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900ha 1971, progressivament en minva pel creixement urbà Ha donat nom al camp del València Club de Futbol i a partir del camp a una zona de la ciutat
migració
Mineralogia i petrografia
Fenomen pel qual el petroli és traspassat del seu lloc d’origen (roca mare) a una altra roca més o menys llunyana.
El traspàs té lloc mitjançant diversos mecanismes, tals com la tensió del gas contingut en el petroli, moviments orogènics, augment de la calor de la zona, etc La fase migratòria pot comprendre diverses etapes i pot tenir interrupcions
crescuda
Geografia
Augment del cabal d’un corrent d’aigua degut a fortes precipitacions o a la fusió de la neu.
Es dóna als rius de la zona temperada, oceànica i mediterrània, on els règims pluviomètrics tenen un ritme estacional Els rius de règim oceànic tenen la crescuda més forta a l’hivern, i els mediterranis, a la tardor
Valdarno
Vall
Vall del riu Arno, a la Toscana, que Florència divideix en dos sectors: Valdarno di Sopra i Valdarno di Sotto.
El primer correspon a l’alta vall, la qual constitueix una conca tectònica entre els relleus de Protomagno i els de Chianti el segon sector és la zona més poblada i de més rica agricultura de la Toscana
La distensió neògena al marge mediterrani
Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals que van…