Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
forma pura
Gramàtica
Forma de radical verbal inalterable que presenten molts verbs de la tercera conjugació, en oposició a la majoria dels d’aquesta mateixa conjugació, que prenen la forma dita incoativa, la qual consisteix a afegir l’increment —eix— a continuació del radical i precedint la terminació a les persones del singular —la tercera de les quals consta només del mer radical— i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.
matança del porc
Etnologia
Zootècnia
Acció de matar el porc, d’esquarterar-lo i de fer les operacions destinades a l’elaboració i l’aprofitament de la carn i altres parts de l’animal, que tradicionalment tenia lloc en una època determinada de l’any (en alguns llocs dels Països Catalans per Sant Martí, l’onze de novembre) i que anava acompanyada de celebracions populars (un sopar i un ball), de caràcter familiar o col·lectiu, segons les comarques.
tangent d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x i y, i una circumferència de radi unitat centrada en el punt d’intersecció dels eixos (cercle goniomètric), i un segment que forma un angle α amb l’eix d’abcisses x, longitud del segment, perpendicular a l’eix d’abcisses, deteminat entre el punt de la circumferència de coordenades (1,0) i el punt en què aquest segment s’interseca amb el segment inclinat l’angle α en qüestió.
Aquesta longitud és la tangent de l’angle α, i és denotada per tgα És vàlida la següent igualtat tgα=sin α/cos α, on sin és el sinus d’un angle i cos és el cosinus d’un angle La tangent de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és la tangent de l’angle que, dibuixat sobre el cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fòrmules trigonomètriques relatives a la tangent d’un angle són tgα+β=tgα+tgβ/1-tgα- tgβ tg-α=-tgα tgα+tgβ- =sinα+β/cosα cosβ
pla
Construcció i obres públiques
Arquitectura
Representació d’una màquina, d’una obra arquitectònica o d’enginyeria, etc, amb dibuixos —fets a escala, en planta o alçats, globalment o en secció, etc— de l’estructura i forma generals o de cada part o peces, i de la distribució i proporcions del conjunt, i amb indicacions dels materials que cal emprar-hi, de la decoració, complements o acabat que hi corresponen i de les disposicions necessàries per a l’execució.
pic
Pic
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada en diversos oficis, especialment en agricultura, mineria i obres públiques, que consisteix en una peça de ferro o d’acer, en general lleugerament corbada, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, generalment de fusta, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems i que permet d’arrencar manualment minerals tous o prèviament disgregats, cavar terres dures, arrencar paviments, etc.
concentració
Història
Unitat productiva (coneguda també com a agrupament
) proposada pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (1936) a fi de promoure la constitució dels consells generals d’indústria, formada per totes o unes quantes de les diverses empreses d’una mateixa branca industrial que existissin al territori català, sempre que la nova organització assegurés unes possibilitats majors en l’àmbit econòmic, comercial i tècnic i no lesionessin els interessos del petits empresaris.
El Consell d’Economia havia d’aprovar les propostes de concentració Fou un intent de control de les branques econòmiques pel sindicat respectiu
equipament urbà
Geografia
A les aglomeracions urbanes, conjunt dels elements necessaris per al compliment de llurs funcions; la reproducció de la força de treball (equipaments escolar, sanitari, social i d’instrucció: clubs, biblioteques, cinema, espais verds), la producció i, sobretot, distribució de les mercaderies (equipament comercial: magatzems, oficines, etc, i de transports), l’administració pública (edificis i oficines públiques) i la dotació d’infraestructures (vies públiques, energia: electricitat, gas, etc; comunicacions: telèfon, correus, etc; aigua i clavegueres).
atonalitat
Música
Estructura melòdica o harmònica en què no resten definides les funcions de la tonalitat
, per manca d’elements que determinin una tònica o que hi siguin manifestament relacionats, com s’esdevé en l’ús dels sons de l’escala cromàtica en qualsevol ordre d’intervals que no caigui dins els quadres tonals (per exemple, en l’ús que en fa el dodecatonisme
, que és un sistema atonal, bé que no l’únic).
Bibliografia general del romà al romànic (A-B)
Abad, L 1982 La pintura romana en España , Sevilla Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1949 La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda , discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1969 Dels visigots als catalans , vol I Edicions 62, Barcelona Abásolo, JA, Cortés, J i Pérez, F 1996 Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar , dins “Spania Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”,…
Bibliografia sobre ocells
Obres generals de consulta Bannerman, DA i WM Bannerman 1983 "The birds of the Balearics" Croom Helm Ltd London 230 pp Bauer, KM, UN Glutz i E Bezzel eds 1966-82 "Handbuch der vögel mitteleuropas" 11 vol Akademische verlagsgesellschaft Wiesbaden Bernis, F 1966-71 "Aves migradoras ibéricas" 7-8 fasc Sociedad española de Ornitología Madrid Bernis, F 1980 "La migración de las aves en el estrecho de Gibraltar I Aves planeadoras" Universidad Complutense Madrid 481 pp Blondel, J i P Isenmann 1981 "Guide des oiseaux de Camargue" Ed Delachaux et Niestle Neuchâtel 344 pp Brunn, B i A Singer 1980 "Guía…