Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Cebrià Montserrat
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Canonge de la seu de Barcelona i professor de teologia moral al seminari barceloní des del 1915, fou traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou durament perseguit Després de la guerra publicà, només en castellà, versions bíbliques, un missal romà i diversos manuals d’ensenyament del dogma i de la moral cristiana
Lluís Joan de Requesens i Pastor
Marí.
Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern Fill gran de Berenguer Joan de Requesens i Joan Fou general de galeres a Sicília Participà en la guerra contra Venècia 1509, en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí 1510, fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymān a Pantelleria 1516
Miquel Estela
Literatura catalana
Comanador i escriptor.
Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472
,
Mestre d’Estamariu
Pintura
Nom donat a l’autor del retaule gòtic i el baldaquí de Sant Vicenç d’Estamariu (Museu d’Art de Catalunya), identificable potser amb un cert Arnau, pintor documentat del 1357 al 1385.
Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents
Castell d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç
Castell d’Asnurri (Anserall)
El lloc d’Asnurri és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Es troba a la vall de Sant Joan, en el camí natural cap a Civís Aquí hi havia una fortificació, propietat de l’església d’Urgell i que fou destruïda i incendiada el 1239 per Roger Bernat II de Foix No sabem que en quedi cap resta visible
Sant Pere de Lluçars (Vilanova de Meià)
Art romànic
L’actual parròquia del poble de Lluçars és un edifici construït el 1630 i reformat el 1730 Els orígens de l’església poden ésser anteriors, segurament d’època romànica El lloc de Lluçars és conegut des del 1139, data en la qual Bernat Mir de Locars és esmentat en una donació d’un mas destinada a l’obra de Santa Maria de la Seu
Sant Esteve de Salses
Art romànic
L’església parroquial de Salses fou consagrada el 4 de juliol de 1114 pel bisbe d’Elna Pere Bernat El primitiu edifici fou enderrocat, com tot el poble, per ordre de Ferran el Catòlic el 1497, per tal de construir el nou castell L’església actual, edificada entre el 1552 i el 1584, i reparada al segle XVII, fou modificada encara als segles XIX i XX
Vila-rubla
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Guils del Cantó, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó.
El lloc és esmentat el 839 A prop del coll del Cantó, en els límits amb el Pallars, se sap que hi havia el castell de Vila-rubla, documentat en la donació d’Ermengol VII a Bernat Sanç, el 1159, del qual però, no es conserven restes La seva església, dedicada a Sant Sadurní, depèn de la parròquia de Biscarbó Formà part del vescomtat de Castellbò
Castell de Pradell (Preixens)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals del castell de Pradell data de l’any 1086, quan els esposos Guillem Bernat i Adelaida feren donació a Santa Maria d’Urgell del castell de Quermançó, dit també Pradell “ castrum quod dicitur Kermancon alioque nomine Pradelli ”, el qual era emplaçat dins el terme del castell d’Artesa, al comtat d’Urgell D’altra banda, segons l’escriptura, aquest castell els venia per donació de Ponç Guerau I de Cabrera i del seu fill Guerau Ponç II Com és sabut, la nissaga dels Cabrera, vescomtes d’Àger, detenien la senyoria del castell d’Artesa per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina