Resultats de la cerca
Es mostren 7281 resultats
Jordi Vila i Rufas
Pintura
Pintor.
Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’ Escola Massana , d’on el 1952 esdevingué professor fins a la jubilació 1989, es dedicà a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos Hi ha obra seva, entre d’altres, a les Llars Mundet, al Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, a la parròquia de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer, a la delegació de l’ONCE a Barcelona i, especialment, a la parròquia de Sant Joan de Vilassar, d’on són obra seva bona part dels retaules de l’interior Exposà en solitari a…
Jaume Vila i Pascual
Literatura catalana
Escriptor.
Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona 1933, per La claror de l’Horta La barraca , El pou i el poema Cireres d’arboç També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral 1953, El fill pròdig , La filla del rei o La princesa està trista Fou director…
,
Palmira Ventós i Cullell

Palmira Ventós i Cullell
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Signà amb el pseudònim de Felip Palma De formació autodidàctica i seguint els passos de Caterina Albert, començà a escriure petits quadres en prosa que publicava a Joventut , i que recollí posteriorment a Asprors de la vida 1904 Collaborà a la revista Feminal i es relacionà amb els nuclis d’intellectuals modernistes, particularment amb Jaume Massó i Torrents i Modest Urgell, amb qui compartia l’afició a la pintura La seva obra narrativa, caracteritzada per una important força dramàtica, s’acosta als models de la prosa modernista El 1907 publicà la novella La caiguda , i pòstumament La…
,
Francesc de Dou i de Siscar
Literatura
Escriptor, fill del regidor de Barcelona Gaietà de Dou i de Taiadella.
Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo intorno al…
República del Congo 2012
Estat
El Partit Congolès del Treball PCT, del president Denis Sassou Nguesso, i les formacions aliades van revalidar la seva majoria al Parlament en obtenir 117 escons dels 136 en joc en les eleccions celebrades el 15 de juliol i el 5 d'agost La Unió Panafricana per la Democràcia Social UPADS, dirigida per l'expresident Pascal Lissouba, tan sols en va aconseguir 7 i, tant en la primera com en la segona volta, l'oposició la va denunciar per haver comès un frau El resultat, doncs, ha enfortit Sassou Nguesso, en el poder des del 1997, que es presentava com l'artífex del creixement econòmic, que supera…
la Pena Roja
Cim
Cim (1 029 m) dels Motllats, a l’extrem N de l’altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent, dins el terme de Capafonts (Baix Camp).
Aterià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del nord d’Àfrica, estesa per tot el Magrib i bona part del Sàhara, que començà al Paleolític mitjà i es prolongà durant un llarg període, no ben definit, del Paleolític superior.
El nom deriva del jaciment del Bir-el-Ater sud de Tunísia Tipològicament s’assembla al Mosterià, però té tipus propis, sobretot la punta amb peduncle
Sant Hipòlit de la Salanca
Sant Hipòlit de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a la riba sud de l’estany de Salses.
El sector més pròxim a l’estany és, en part, cobert d’aiguamolls Hi ha 967 ha conreades, la major part de les quals dedicades al conreu de la vinya 794 ha, bona part de la qual es destina a l’elaboració de vins amb denominació d’origen 425 ha També hi ha albercoquers 139 ha, presseguers 9 i hortalisses 22 de carxofes, 19 d’escaroles, 6 d’api els hivernacles són en progressió Hi ha una empresa de transports i una de construcció Hi ha una certa activitat pesquera a l’estany de Salses, vora el qual hi ha un grup de barraques de pescadors i un centre nàutic El poble 1 011 h agl 1982…
Numància

Vista aèria de Numància
Patronato de Turismo de Soria
Ciutat
Antic poblat o ciutat dels celtibers, habitada possiblement pels arevacs
, famosa perquè constituí un dels centres principals de la resistència celtibèrica contra l’ocupació romana durant el s. II aC.
Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als belles , que lluitaven contra els romans Numància fou atacada pel cònsol QFulvi Nobilior 153 aC, però resistí El cònsol MClaudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada 151aC La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren 143 aC Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb campaments permanents…
serra de Mogrony

Vista de la serra de Mogrony des del Taga
© Jaume Ferrández
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al Ripollès, que separa, a l’W, la conca del Llobregat de la del Rigard (afluent del Freser), i després les del Rigard i del Merdàs (afluent també del Freser).
S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina