Resultats de la cerca
Es mostren 8497 resultats
Pere Montalt
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Frare augustinià 1634 fou tres vegades prior del convent de Girona, i després dels d’Igualada, Palamós i la Selva Catedràtic de teologia a la Universitat de Girona 1655-66 Feu construir el pont de pedra a la confluència del Güell i l’Onyar, per facilitar l’accés al seu convent Publicà dues obres d’espiritualitat en castellà i llatí a Barcelona 1679 i 1684
Cristina Fernández Cubas
literatura castellana
Escriptora en castellà.
Estudià dret i periodisme, professió que ha exercit des de molt jove Resident en diverses ciutats el Caire, Lima, Buenos Aires, París, Berlín, ha destacat en el gènere de la narrativa curta El 1980 publicà el seu primer recull, Mi hermana Elba , al qual seguiren Los altillos de Brumal 1983, Cris y Cros 1988, El ángulo del horror 1990, Con Ágatha en Estambul 1994, Parientes pobres del diablo 2006, el recopilatori Todos los cuentos 2008, premi Ciutat de Barcelona i La habitación de Nona 2015, premi de la Crítica 2015 i Nacional de narrativa 2016 És també autora de novelles El año de Gracia ,…
Lluís Ricard Fors
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret el 1864 Posteriorment, es traslladà a Madrid, on ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència i s’inicià en la maçoneria Arran de la seva participació en diversos alçaments republicans i en l’aixecament revolucionari de 1866, hagué d’exiliar-se a Amèrica i s’establí a Montevideo Es destacà pel seu activisme en defensa del racionalisme i dels principis democràtics Fundà en aquesta ciutat el diari El Progreso 1868 El 1871 retornà a Espanya i durant la Primera República 1873 ocupà la direcció política del Ministeri d’Ultramar, càrrec que…
Assumpció Maresma i Matas
Literatura catalana
Periodista i guionista.
Dedicada principalment a la tasca periodística, va collaborar i dirigir el setmanari El Temps L’any 1995 va crear, amb Vicent Partal, el primer diari electrònic en català, Vilaweb, del qual és editora Com a narradora i guionista destaca El complot dels anells 1988, obra sorgida a partir de la pellícula del mateix títol, dirigida per Francesc Bellmunt, l’any 1992
Gerard Joana i Vidal
Cristianisme
Religiós, farmacèutic i espeleòleg.
El 1789 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat i es doctorà en farmàcia Constituït procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis 1810, serví després 1812-15, com a farmacèutic adjunt de l’exèrcit, sota les ordres de la Junta General d’Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l’altre priorat montserratí, de Palerm Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l’acredita com un dels capdavanters de l’espeleologia a Catalunya
Jaume Turró i Torrent
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Imparteix la docència a la Universitat de Girona Els seus estudis se centren en la cultura de la cort durant els regnats dels Trastàmara, amb especial atenció ales relacions que s’estableixen entre Itàlia i els diferents regnes hispànics Entre les seves publicacions destaca l’edició de l’ Obra completa de Romeu Llull 1996, la versió modernitzada del Curial e Güelfa 2002, i diversos treballs sobre Bernat Metge, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Francesc Alegre, Ausiàs Marc i la poesia i la novella de cavalleries i la cort
Qumrān

Les ruïnes de Qumrān
Ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, a 1 km de la riba occidental de la mar Morta i 12 km al S de Jericó.
Les excavacions practicades per R de Vaux i L Harding des del 1951 donaren com a resultat la cronologia següent una primera ocupació del lloc s VIII-VII aC que cal potser identificar amb la Ciutat de la Sal del llibre de Josuè primera ocupació comunitària 150-135 aC amb engrandiment dels edificis 135-131 aC, probablement per raó de l’augment de la comunitat, i abandonament del lloc 31 aC per causa d’un incendi o d’un terratrèmol nova ocupació comunitària 1-60, destrucció per les tropes de Vespasià 68 durant la primera revolta jueva i ocupació per tropes romanes 68-73 Més tard 132-135, els…
la Barceloneta
Vista de la Barceloneta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins el districte de Ciutat Vella, situat a llevant, vora mar, a l’extrem esquerre del port.
És un petit apèndix triangular d’unes 70 ha que s’endinsa vers la mar Limitat d’una banda pel port i de l’altra per la platja, s’ha unit amb la ciutat únicament pel passeig de Joan de Borbó tradicionalment la Riba i el pla del Palau, ja que les vies fèrries impedien tota altra connexió amb Barcelona L’avinguda d’Icària fou el camí de relació amb el Poblenou, i s’ha obert també al Cinturó del Litoral Els orígens i la història de la Barceloneta són íntimament lligats al port i al desenvolupament social i econòmic de l’urbs barcelonina El sòl que avui és suport de la Barceloneta s’anà formant…
el Serrallo

Església de Sant Pere al barri del Serrallo de Tarragona (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la ciutat de Tarragona, situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar.
Té unes 3 ha d’extensió En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà 1868 la construcció d’edificis sobre aquests solars L’arquebisbe Bonet feu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la mar Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del…
Sis Hores de Cançó
Música
Festival iniciat a Canet de Mar el 1971, que fou bàsic per a l’impuls de la cançó catalana i la reivindicació de la normalització cultural i política del país.
La primera edició tingué lloc el 18 de setembre de 1971 a l’Amfiteatre del Maresme de Canet de Mar, organitzada pel grup de pioners dels escoltes d’aquesta població El festival s’anà repetint cada any fins el 1978 -a partir del 1975, al Pla d’en Sala- L’any de màxima popularitat, el 1976, s’hi aplegaren 60 000 persones, en una edició que coincidí amb el moment més polititzat del festival en contra de la dictadura franquista Entre els diversos grups i cantautors que hi participaren cal esmentar Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Uc, Al Tall, Coses, Dolors Laffitte, Pau Riba i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina