Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
Sant Andreu d’Ullà
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta apuntada F Tur L’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu Mapa 296M781 Situació 31TEG090557 La vila d’Ullà és a tocar de la carretera local de Palafrugell a Viladamat per Torroella de Montgrí, a només 1,5 km d’aquesta darrera població És emplaçada en els repeus occidentals de la muntanya d’Ullà del massís del Montgrí La clau de l’antiga església es pot demanar a la casa de la vila Història La població d’Ullà in pago…
Sant Andreu de Tarerac
Art romànic
Situació Frontis de l’església, amb les obertures practicades en època tardana ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu de Tarerac és al centre del reduït nucli agrupat del poble de Tarerac, a la plaça de l’Església Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Tarerac és situat a la zona muntanyosa del NE del Conflent, vora els límits amb la Fenolleda S’hi pot arribar per la carretera D-13, que s’agafa entre Vinçà i Marquixanes, a mà dreta En el seu inici travessa la Tet, a l’embassament de Vinçà, i a continuació s’enfila seguint l’estreta vall de la ribera de…
Sant Miquel de Riunoguers (Morellàs i les Illes)
Situació Un dels exemplars més ben conservats d’església preromànica rural del Vallespir ECSA - A Roura En el petit nucli de Riunoguers, al sud de Morellàs, cap del municipi, s’erigeix l’església parroquial de Sant Miquel, situada al costat del cementiri Aquest poblet es troba a una altitud de 332 m, al vessant de tramuntana de l’Albera A la dreta corre la riera de Coma Boquera, tributària de la Roma Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′48″ N - Long 2° 49′14″ E Per a anar-hi, des de la carretera N-9, cal agafar la D-618 que porta fins a la vila de Morellàs, que cal travessar, i agafar la D-13 en…
Estaon

Vista del poble d’Estaon
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.237 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon; la seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII; la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau.
L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius
guiliak
Etnologia
Individu d’un poble de raça nord-mongòlica, de cultura primitiva i de llengua paleoasiàtica, sense relació amb cap altra llengua coneguda, que habita a Sibèria, a la vall del riu Amur, a la costa oriental, i al sud de la península de Kamtxatka.
ge
Etnografia
Individu d’un poble aborigen de l’Amèrica del Sud, de cultura molt primitiva, que s’estén per la zona oriental de l’altiplà brasiler, des de les fonts del Paranà a les valls altes del Xingú (al NW) i del Paranaiba (al NE).
Els pobles ges són molt primitius, fins al punt que hom els considera com a restes de la raça prehistòrica de Lagoa Santa, avantpassats dels amerindis actuals Actualment els ges són en procés de desaparició Les llengües parlades pels ges constitueixen la família lingüística del mateix nom, que procedeix de l’abundant ús de la síllaba - ge , que significa ''capitost’
Petra
La vila de Petra , a Mallorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en es Pla, obert als vents de la badia d’Alcúdia però arrecerat per la discontínua serra de Llevant de la Marina de l’est.
Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8% del total del municipi, de les quals…
lletra de canvi
Economia
Història
Dret mercantil
Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…
associació de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües prou semblants perquè hom pugui suposar que deriven d’una mateixa protollengua
, però no prou perquè això pugui ésser demostrat.
El terme és, doncs, volgudament neutre entre el de família genètica i el d' aliança secundària , i aquesta neutralitat suggereix una de les qüestions crucials quant a la interpretació històrica dels resultats de la lingüística comparativa la dels criteris que cal exigir abans d’assumir que dues llengües tenen el mateix origen, tant més crucial que és una qüestió de principi metòdic, molt poc susceptible de verificació empírica Al s XIX hom tendia a identificar una llengua amb un “poble” ben definit que n'era “portador”, i a creure en l’absoluta impenetrabilitat de llengües i pobles Així s’…
arrendament
Dret civil
Acció d’arrendar.
L’arrendament és un negoci jurídic que té per objecte de donar una cosa pròpia a una altra persona perquè en faci ús i se'n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Al costat d’aquesta figura general de l' arrendament de coses , hom sol regular legalment els anomenats arrendaments d’obres i de serveis La semblança d’aquestes figures amb la fonamental és més aviat problemàtica, però la seva regulació és dominada per la tradició originària del dret romà El fet que el contracte d’arrendament pugui recaure en prestacions o coses d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina